Hola, em dic Sergi, tinc 18 anys i feiiiiia molt de temps que no escrivia en la llibreta verda. Dit això, anem al gra.
Sabia que passaria, pero no sabia amb qui ni el quan, pero sabia que passararia. El que no creia es que em costes "tant" d'assimilar... pero tampoc sabia que portés taaaantes coses bones.
Costava d'assimilar. No pel fet de tallar, sino perque se'n enes amb un tio que deia ser el meu amic. Tio al que, per cert, no li desitjo cap mal a la vida i espero que no tingui problemes amb les rotondes (noti's la ironia, encara que, possiblement, estimat lector, no entengui el tema de les rotondes). "Amics", que, el dia de la graduació et dones compte que els trobaries a faltar i que t'havien ajudat molt, pero que et claven el punyal per l'esquena. Amics amb els que havies compartit tantes bones i males experiencies i que esperaves compartir el futur. Obviament, ara l'unic que espero es que siigui moooooooolt feliç i que espero que mai li facin el que ell m'ha fet a mi.
Peró això, obviament, m'ha ajudat a descobrir qui era una persona falsa, qui es el teu amic i qui et te una estima/apreci especial... Apart, que, com dirien a Polseres Vermelles, "les perdues poden ser guanys", i en aquest cas ho son. Així, que no se si donar-lis les gracies a aquestes dos persones, o realment esperar que un camió negre els atropelli o la tercera opció -- que potser es la que mes mal em fa de totes, pero que es la que volen -- es que m'olvidi d'ells i no intenti ser el seu "amic".
S.
Àudio:
Cigarretes - Russian Red
