quan et truquen per quedar demà amb elles els hi dius que sí. Efectivament, soc molt idiota. Idiota per portar una setmana de burxada en burxada per tot allò que va passar el dia del cine. Idiota per intentar parlar amb ella fos com fos. Idiota per enviar 45000 mails demanant perdó. Idiota per acceptar de quedar amb ella a la minima, sense posar-hi cap problema. Idiota per rebre una trucada, agafar-la i escoltar a la meva veïna de fons. Idiota per fer cas a la Esther (algún dia li dedicare una entrada) amb els seus consells de correció, idiota per saber que demà m'espera un dia bastant llarg, amb bastantes coses a fer i amb plans i idees que es sobreposen, quedant malament amb uns o amb altres. Idiota per estar escoltant aquesta canço (ja aviso, els meus gustos musicals son bastant extranys i diversos: http://www.youtube.com/watch?v=iz2nuGsSF1c .
S.
PD: Mai diguis mai, i menys si fa 5 minuts que ho has publicat al facebook.
dijous, 30 de juny del 2011
La noia del iPod amb la funda trencada.
30/6/2011 (2).
Tot just acabo d'arribar de veure-la i, abans de que ella arribi, això ja estarà publicat. La "rebelde sin causa" com la defineixo amb un altre post, sempre porta un gadget a sobre, el seu iPod nano 5G amb altaveu. M'agradaria centrar-me amb el seu iPod i les seves cançons, no molt comercials tot i que bastant bones, i tots els moments i estones que he passat amb elles. Han trencat silencis incomodes, han allargat 1:30 fins bastant mes, ens han animat a un dels dos quan estàvem de bajón, ens han fet treure el nostre cantó mes cannibal i mes sàdic, no m'han deixat veure curses interminables de Formula 1, ens han ajudat a fer plantilles per a samarretes... En fi, que hem passat molts moments junts. Perquè una entrada al seu iPod? Doncs perquè ella pot semblar molt alternativa i molt anticonsumista, peró tè un iPod, com la resta dels mortals. Demà es el seu aniversari, però vist el dia estressant que m'espera, he decidit donar-li els regals avui, no fos cas que demà no pugues. Tots els regals (menys un) tenien significat. Li he regalat un marc de fusta, perquè pugui posar la seva millor foto feta amb la seva reflex analògica, el llibre, perquè pugui entendre millor el moviment dels indignats, i perquè recordi que aquells dies de 2011 la nostra amistat va fer un gir molt important, el pot de Happy Pils, perquè es mengi una cada cop que s'estressi i perque no tingui intencions de fer segons quines coses a segons quins llocs (això no te la interpretació que les vostres ments perverses els hi esta donant), i la tira de xocolatines, doncs per pur vici, i perque fos un regal sense cap tipus de significat.
Mentre estava escrivint aquesta entrada, m'han postejat al mur del facebook que m'enganxaré a la serie de Gossip Girl i que el bloc està ple de faltes, s'intentarà arreglar, us ho prometo!
Tot just acabo d'arribar de veure-la i, abans de que ella arribi, això ja estarà publicat. La "rebelde sin causa" com la defineixo amb un altre post, sempre porta un gadget a sobre, el seu iPod nano 5G amb altaveu. M'agradaria centrar-me amb el seu iPod i les seves cançons, no molt comercials tot i que bastant bones, i tots els moments i estones que he passat amb elles. Han trencat silencis incomodes, han allargat 1:30 fins bastant mes, ens han animat a un dels dos quan estàvem de bajón, ens han fet treure el nostre cantó mes cannibal i mes sàdic, no m'han deixat veure curses interminables de Formula 1, ens han ajudat a fer plantilles per a samarretes... En fi, que hem passat molts moments junts. Perquè una entrada al seu iPod? Doncs perquè ella pot semblar molt alternativa i molt anticonsumista, peró tè un iPod, com la resta dels mortals. Demà es el seu aniversari, però vist el dia estressant que m'espera, he decidit donar-li els regals avui, no fos cas que demà no pugues. Tots els regals (menys un) tenien significat. Li he regalat un marc de fusta, perquè pugui posar la seva millor foto feta amb la seva reflex analògica, el llibre, perquè pugui entendre millor el moviment dels indignats, i perquè recordi que aquells dies de 2011 la nostra amistat va fer un gir molt important, el pot de Happy Pils, perquè es mengi una cada cop que s'estressi i perque no tingui intencions de fer segons quines coses a segons quins llocs (això no te la interpretació que les vostres ments perverses els hi esta donant), i la tira de xocolatines, doncs per pur vici, i perque fos un regal sense cap tipus de significat.
Mentre estava escrivint aquesta entrada, m'han postejat al mur del facebook que m'enganxaré a la serie de Gossip Girl i que el bloc està ple de faltes, s'intentarà arreglar, us ho prometo!
30/6/2011
És una de les pitjors noticies que em podien donar per començar el cap de setmana. Sí, la meva veïna convida a dormir a les seves amigues chipiriflautiques, amb el conseqüent escàndol que organitzaran. Apart d'aixó, hi ha alguna persona de classe que associa el meu bloc amb un Gossip Girl, no crec que tingui cap tipus de relació, però farem cas i li donarem una oportunitat a la serie. Aquest matí he començat bastant amb serio amb el TR, fent les enquestes, preparant entrevistes i fent els prmers punts, i per la tarda he anat d'excursió a la Illa, a fer unes compres (misterio misterioso!) que espero que li agradin (si li ve de gust quedar amb mi perque li doni...). Desprès t'explicare com ha anat la (no?) quedada amb ella!
S.
S.
dimecres, 29 de juny del 2011
29/6/2011 (2)
Ja se que acabo de escriure una entrada, pero ara t'explicare com ha anat la conversa amb la Andrea. Sí, s'avorria i molt, i després de parlar d'un tema que li interessava, m'ha titllat de persona infantil i inmadura. Sè que em vaig passar molt i que no vaig controlar la meva força quan la vaig empènyer, pero ja li vaig demanar disculpes per tots els mitjans possibles. El que no entenc es si va ser aquell acte aïllat o allò va ser "la gota que colmó el vaso". Vull pensar que no, perquè crec que sempre la he tractada be i, llevat dels nostres piques per xorrades varies, crec que la nostra relació era bastant normal. Ara estic escrivint aixo en calent, mes que res que em fa molta rabia el que m'esta fent aquests dies, pero no per aixo suposo que la nostra amistat s'haura acabat.
Després de desfogar-me parlant sobre el que ha passat, només et dic que li vagis dient adeu a aquest disseny tan horrorós, i que dema estrenes roba nova.
S.
Després de desfogar-me parlant sobre el que ha passat, només et dic que li vagis dient adeu a aquest disseny tan horrorós, i que dema estrenes roba nova.
S.
29/6/2011
Ahir et vaig prometre una biografia mes gran de la meva vida, i aqui la tens.
Em dic Sergi, tinc disset anys, visc a prop de Barcelona, i soc un perico i un gran aficionat a la informatica i als videojocs (alguna cosa semblant al que es coneix com a geek). Estic estudiant batxillerat, i encara que estic de vacances tinc molta cosa a fer (no saps el que arriba a suposar i a estressar el TR), pero tambe tinc temps per descansar i anar a la platja i sortir per les nits. Avui he anat amb alguns companys de clase a la platja i a fer una mica l'idiota per Sants. I no, aquests no son els meus amics, sino que son uns bons colegues de classe. De amics nomès en tinc tres: la Natalia, l'Arnau i l'Andrea (encara que l'Andrea no ho sembla ultimament). Te'ls intentar definir en una paraula o frase diferent a cadascú, encara que tots tres son especials per a mi!. Andrea: Cosmopolita oberta a descobrir totes les tendencies Natalia: "rebelde sin Causa", i l'Arnau : la persona que apareix en els moments importants. Realment aquests tres son amics, perque son persones amb les que es pot confiar plenament i que sempre t'escoltaran! Els demes son col·legues o coneguts simplement.
Aquest vespre he quedat amb la Natalia i hem estat xerrant una mica... sobre temes una mica banals, pero suposo que ella necesitaba sortir... I ara m'esta parlant la Andrea, nose si voldrà arreglar les coses o simplement s'avorreix una mica.
Em dic Sergi, tinc disset anys, visc a prop de Barcelona, i soc un perico i un gran aficionat a la informatica i als videojocs (alguna cosa semblant al que es coneix com a geek). Estic estudiant batxillerat, i encara que estic de vacances tinc molta cosa a fer (no saps el que arriba a suposar i a estressar el TR), pero tambe tinc temps per descansar i anar a la platja i sortir per les nits. Avui he anat amb alguns companys de clase a la platja i a fer una mica l'idiota per Sants. I no, aquests no son els meus amics, sino que son uns bons colegues de classe. De amics nomès en tinc tres: la Natalia, l'Arnau i l'Andrea (encara que l'Andrea no ho sembla ultimament). Te'ls intentar definir en una paraula o frase diferent a cadascú, encara que tots tres son especials per a mi!. Andrea: Cosmopolita oberta a descobrir totes les tendencies Natalia: "rebelde sin Causa", i l'Arnau : la persona que apareix en els moments importants. Realment aquests tres son amics, perque son persones amb les que es pot confiar plenament i que sempre t'escoltaran! Els demes son col·legues o coneguts simplement.
Aquest vespre he quedat amb la Natalia i hem estat xerrant una mica... sobre temes una mica banals, pero suposo que ella necesitaba sortir... I ara m'esta parlant la Andrea, nose si voldrà arreglar les coses o simplement s'avorreix una mica.
dimarts, 28 de juny del 2011
28/6/2011.
Es la primera entrada, no em coneixes, així que et contestare les pregntes bàsiques:
Què?
Ets un bloc que serà utilitzat com a espai de reflexió de la meva vida diària. Intentaré explicarte tot el que passa al meu mon, et parlaré sobre mi, els meus amics, el meu entorn, les meves paranoies...
Qui?
Un noi de disset anys que viu a una ciutat propera a Barcelona. Soc un noi una mca tímid, mOlt aficionat a les noves tecnològies, perico, i que te uns amics que el suporten dia si dia també. Et parlaré d'ells mes endavant.
Per què?
Doncs perquè la idea feia dies que em voltava el cap, i així aconsegueixo deixar de martiritzar a la Natalia amb els meus p*tos mails.
Per cert, em dic Sergi.
Dema et faré un resum del que ha sigut la meva vida i et parlaré dels meus amics, amics!
Què?
Ets un bloc que serà utilitzat com a espai de reflexió de la meva vida diària. Intentaré explicarte tot el que passa al meu mon, et parlaré sobre mi, els meus amics, el meu entorn, les meves paranoies...
Qui?
Un noi de disset anys que viu a una ciutat propera a Barcelona. Soc un noi una mca tímid, mOlt aficionat a les noves tecnològies, perico, i que te uns amics que el suporten dia si dia també. Et parlaré d'ells mes endavant.
Per què?
Doncs perquè la idea feia dies que em voltava el cap, i així aconsegueixo deixar de martiritzar a la Natalia amb els meus p*tos mails.
Per cert, em dic Sergi.
Dema et faré un resum del que ha sigut la meva vida i et parlaré dels meus amics, amics!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)