30/6/2011 (2).
Tot just acabo d'arribar de veure-la i, abans de que ella arribi, això ja estarà publicat. La "rebelde sin causa" com la defineixo amb un altre post, sempre porta un gadget a sobre, el seu iPod nano 5G amb altaveu. M'agradaria centrar-me amb el seu iPod i les seves cançons, no molt comercials tot i que bastant bones, i tots els moments i estones que he passat amb elles. Han trencat silencis incomodes, han allargat 1:30 fins bastant mes, ens han animat a un dels dos quan estàvem de bajón, ens han fet treure el nostre cantó mes cannibal i mes sàdic, no m'han deixat veure curses interminables de Formula 1, ens han ajudat a fer plantilles per a samarretes... En fi, que hem passat molts moments junts. Perquè una entrada al seu iPod? Doncs perquè ella pot semblar molt alternativa i molt anticonsumista, peró tè un iPod, com la resta dels mortals. Demà es el seu aniversari, però vist el dia estressant que m'espera, he decidit donar-li els regals avui, no fos cas que demà no pugues. Tots els regals (menys un) tenien significat. Li he regalat un marc de fusta, perquè pugui posar la seva millor foto feta amb la seva reflex analògica, el llibre, perquè pugui entendre millor el moviment dels indignats, i perquè recordi que aquells dies de 2011 la nostra amistat va fer un gir molt important, el pot de Happy Pils, perquè es mengi una cada cop que s'estressi i perque no tingui intencions de fer segons quines coses a segons quins llocs (això no te la interpretació que les vostres ments perverses els hi esta donant), i la tira de xocolatines, doncs per pur vici, i perque fos un regal sense cap tipus de significat.
Mentre estava escrivint aquesta entrada, m'han postejat al mur del facebook que m'enganxaré a la serie de Gossip Girl i que el bloc està ple de faltes, s'intentarà arreglar, us ho prometo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada