Cada milímetro parece una prisión...

Ninguna lágrima es verdad, lo dice aquella vieja canción....
No estaria malament que els Maldita Nerea tinguessin raó en aquesta ultima frase, pero crec que de moment no la tenen...
La setmana d'examens, aquesta setmana o setmanes que ens ha portat a TOTHOM de cul, i ha aconseguit treure el pitjor de nosaltres, però tambe ajuda a cohesinoar a molta gent i a treure el millor de nosaltres. Això sembla incomprensible, pero es facil d'explicar. Ens (auto)destruim pels examens, pensem que el millor que es pot fer es deixar-ho i passar a fer qualsevol altre cosa abans de seguir amb el estem fent. Pero llavors apreix algú que et dona anims i et dona coratge per seguir endevant per acabar el que tenim entre mans, que potser cabara servint o potser no.
Aquesta es la meva manera de donar les gracies a aquella gent que m'ha recolzat durant aquesta setmana, que se que no he sigut facil.
S.
Audio:
Coratge - Obrint Pas

Twitter.

O el puto pajaro azul que me lleva de cabeza. Me gusta twitter, de hecho me encanta. Porque? Facil, porque puedes conocer a mucha gente que es como tu, o que es del mismo club de futbol que tu, o simplemente sigues a aquellas personas de tu clase que se hicieron twitter despues de que les diera el coñazo durante una hora explicandoles el funcionamiento.
M'havia plantejat deixar de tuitejar, pero no ho fare. Perq com em va dir algú un cop, es la meva compte, qui no em vulgui seguir, que no es talli.. no deixare de parlarli perque no em segueixi a tuiter. Tambe se que tuitejo coses molt xorres o innecessaries -- com fa el 99,9% de la gent que tuiteja -- i perque m'estic viciant molt a fer-ho.
Pero twitter tambè te coses bones ( o aixo crec), com la rapidesa d'organitzar un acople a un concert en 20 minuts, quan la cosa era bastant improbable i impensable. La capacitat amb la que vola la informacio es brutal.. i la capacitat per coneixer gent tambè.
Dissabte vaig anar al FNAC, a donar una volta, i em vaig adonar de que el FNAC es bastant mes interessant del que sembla... pero el que realment importa va ser amb la gent amb la que vaig anar... Crec que ha marcat un abans i un despres. Gracies, de veritat.
--
Estava en proces de escriure aquesta entrada... quan he vist al feisbuc una cosa bastant intrigant... ja se que diuen que compartir es viure.. pero calia que em passes a mi?? [Seguiremos informando]
S.
Àudio:
Sopa de CAbra - Si et quedes amb mi

Vull quatre barres! [Encara que siguin de Bar]

Al cap i a la fi, la classe no ha anat tan malament, tot i dir alguna burrada bastant gran ( i trobar a faltar les repliques que qui m'esperava), m'ha agradat. Pel fet de que m'han rebatit els arguments i hem pogut parlar ( tot i que la classe semblès un galliner) d'un tema interessant. I, sí, necesitava poder dir "la meva" a classe.
Som 30 persones a classe, i evidentment que hi ha diverses opinions entre nosaltres, pero que passaria si tots siguessim iguals?? Seria un muermo anar a classe. La "gracia" d'anar a classe es poder discutir el que et diu el professor amb els companys, sempre i quan no es falti el respecte, que despres passa el que passa ( Ho se per experiencia)...
--
Sembla ser que hi ha gent que s'ha sentit identificada ( i que no hauria d'haver-ho fet) en l'entrada d'ahir. Per començar, les meves entrades no van per ninguna persona en concret (bueno, algunes sí), i si algú s'ha sentit idenificat, ho sento. Seguire tuitejant, pero evitare tuitejar tantes parides.
S.
Àudio:
(Evidentment) : Encara que siguin de bar - Sau

Canvis.

Sempre estem canviant. I arriba un moment que canviees de amistats, de forma de ser i canvies la imatge que tenies de la gent. Crec que ahir va ser un dia de grans canvis. Canvis en el fet que crec que persones que porto veient 6 anys, 5 dies a la setmana i amb les que tenia una relació de companys de classe, a partir d'avui les puc considerar amigues meves. Canvis en el fet d'eliminar rutines de la meva vida i canviar-les per unes altres. Canvis perque aprenc coses noves.
Ahir era un d'aquells dies que creia que em passaria a casa, veient series i fent el friki per Internet, que al cap i a la fi no seria extrany en mi, pero vaig acabar en una triple terapia psicologica, sense demanar-la, pero que em (ens) va anar molt be. Ara se que hi ha gent que confia en mi, i que se que jo puc confiar en ella. Això s'agraeix, perque saben realment com soc, saben el que em va passar i saben com estic ara.Us ho agraeixo, molt.

S.
Àudio:
Abrí los ojos - Maldita Nerea

PD: Tinc moltisisisisisisisisisimes ganes d'anar el 22 de desembre al Sant Jordi a veure MN amb las #MalditasTuiteras xDD

Comerranas.

1/11/11.
Fa temps que no escric, ho se... ( la regularitat no es el meu punt fort). Les coses han anat canviant, petits detalls, que de mica en mica han fet que el meu mon hagi fet un petit gran canvi.
Per començar... Adivina qui no em parla... Si, has acertat, l'Andrea torna a no parlar-me. Quan se'li passi que m'avisi (i em torni els cançoners). Aquest cop no penso anar-li darrere, perseguint-la per que em parli.
Segon, m'encanta la meva nova foto de perfil del facebook, i tenir bon rotllo amb la gent que surt. Després de sis anys resultarà que acabarem sent amics (fora de classes, que si no, no sabria que fer sense els piques que no son piques pero que son). Simplement, gràcies per suportar-me dia a dia.
Tercer, cada dia arribo a casa amb ganes de tuitejar mes i mes... Puro vicio lo mio.
Ale, resum del mes fet, intentaré escriure amb mes periodicitat.
S.

PD: El àudio es una de les moltes que van sortir al autocar.

Àudio:
Pimpinela - Olvidame y pega la vuelta (Cantada a duet)
Bonus:
Comerranas - Seguridad Social