O el puto pajaro azul que me lleva de cabeza. Me gusta twitter, de hecho me encanta. Porque? Facil, porque puedes conocer a mucha gente que es como tu, o que es del mismo club de futbol que tu, o simplemente sigues a aquellas personas de tu clase que se hicieron twitter despues de que les diera el coñazo durante una hora explicandoles el funcionamiento.
M'havia plantejat deixar de tuitejar, pero no ho fare. Perq com em va dir algú un cop, es la meva compte, qui no em vulgui seguir, que no es talli.. no deixare de parlarli perque no em segueixi a tuiter. Tambe se que tuitejo coses molt xorres o innecessaries -- com fa el 99,9% de la gent que tuiteja -- i perque m'estic viciant molt a fer-ho.
Pero twitter tambè te coses bones ( o aixo crec), com la rapidesa d'organitzar un acople a un concert en 20 minuts, quan la cosa era bastant improbable i impensable. La capacitat amb la que vola la informacio es brutal.. i la capacitat per coneixer gent tambè.
Dissabte vaig anar al FNAC, a donar una volta, i em vaig adonar de que el FNAC es bastant mes interessant del que sembla... pero el que realment importa va ser amb la gent amb la que vaig anar... Crec que ha marcat un abans i un despres. Gracies, de veritat.
--
Estava en proces de escriure aquesta entrada... quan he vist al feisbuc una cosa bastant intrigant... ja se que diuen que compartir es viure.. pero calia que em passes a mi?? [Seguiremos informando]
S.
Àudio:
Sopa de CAbra - Si et quedes amb mi
:)
ResponElimina