Agafa el MP3. Posa el aleatori i comença a sonar "Calgary 88" d'Antònia Font. Aquella cançó te alguna cosa que la fa especial. La música sona a tot volum pels petits auriculars que te a la orella. Esta sol a l'habitacio, i sabent que els seus companys trigaríen en venir es posa a cantar. Agafa aquella lllibreta que li va semblar una xorrada i comença a escriure. Reflexiona sobre el que ha fet, el que ha passat i sobre la amistat que acabava de desaparèixer. Es burxa molt i deixa d'escriure. Mira el movil. Marca les 00:56. Truca a algu de BCN. No li agafa, com ell esperava. Un dijous a quarts d'una qui escolta el mòbil. Prova a un altre numero. L'agafen i es posen a xerrar. Ell plora, l'interlocutor dorm.
01:23. Una petita dosis d'optimisme li fa pensar que les coses s'arreglarien. Va tenir mala sort i no va passar. 01:48. Piquen a la porta amb insistència. Obre, i els seus companys es posen a dormir. Ell fa el mateix.
--
Deixa pasar unes hores. No passa res. Uns dies, tampoc. Llavors es quan es dona compte que no tornarà, que va ser un idiota al perdre-la i en el moment de fer coses que no tocaven.
S.
Àudio:
Minutos musicales - Antònia Font