Dissabte, quarts de deu de la nit. Tothom a casa, amb els amics o al bar, mirant amb atenció a 22 persones. Sempre que siguis cule o merengue entenc que vegis el partit, pero la gent que ho es per interès no entenc que li sembli ve veure'l. El futbol va mes enllà de 90 minuts, dos cops a l'any. El futbol es la emoció de estar patint any rere any, el futbol es passió i NO entén de politica, el futbol es la força d'un sentiment.
Tot això ve, a que dissabte passat vaig veure el classic en companyia dels meus "amics", que es van dedicar a enmerdar el pis i a fer altres coses menys estar per la TV. I, si, va estar be que sortissiu a fer el hooligan al carrer, pero crec que podíeu haver tingut una mica de consideració i haver-me ajudat a recollir. I a la persona que em va ajudar a recollir, només li puc donar les gràcies una i un altra vegada, ja no pel fet de recollir, sinó pel fet d'haver parlat amb mi. Gràcies.
S.
Àudio:
Forever Young - Alphaville
Hola! No saps qui sóc ni jo sé qui ets... he trobat el teu blog gràcies a twitter jajaja (és fàcil: he tuitejat amb el hashtag #treballderecerca, he vist el teu twitter, he entrat i m'he trobat amb el teu bloc a la biografia...)
ResponEliminaEspero que no et molesti! Només volia fer-te saber que he mirat per sobre les teves entrades i em sento força identificada amb algunes... Suposo que això és una mena de diari personal per a tu, no? Bueno, només era per dir-te això! Aniré fent visites, m'agrada llegir opinions semblant a les meves! Bona sort :)
Doncs si tant et sap greu que els teus "amics" facin això, perquè no dir-s'ho en el moment. Potser t'haurien ajudat. De fet, saps que ho haurien fet, perquè ho son, els teus amics. Dacord que anaven una mica tajats, fumats, i eufòrics, però si has de demanar una cosa així fes-ho i després no vinguis amb cuentos de "els meus amics són lo pitjor"...
ResponElimina