Un vídeo es una seqüència de 25 fotogrames per segon que ens mostren unes imatges (normalment acompanyades d'audio) en moviment. Aquests vídeos poden servir per moltes coses, des de un regal d'aniversari fins a acabar exposat en un projector mentres exposes el Treball de Recerca.
Jo no l'utilitzare aquest recurs, però no em negare a ajudar a algú (a no ser que sigui una força major el que m'impedeixi fer-ho) a ajudar a fer-ne un, sempre i quan entengui que soc persona, i que com a persona a vegades també fallo.
Aquesta setmana he vist uns quants de vídeo, i n'he editat (amb els errors de novato que toquen) un parell, bàsicament perquè m'ho han demanat be i perquè m'agrada fer-ho. Però el fet de que m'agradi fer-ho no vol dir que m'obriu pel xat per demanar-me un programa (que em costa el mateix que vosaltres buscar-ho a Google) sense dir-me res mes, amb un to, que s'apropa molt a l'exigencia. Tot i fer-ho i passar el programa, podríeu pensar que també soc persona i que aquests gestos et fan sentir una mica merda. Però tranquils, només una mica...
--
He llegit els comentaris als posts anterior. Primer, Sheila, sí, després d'una llarga història, es el meu bloc-diari i estic encantat (tot i no coneixe't) de que el llegeixis i que el comentis (si vols, clar).
Natàlia, sense afany de voler entrar en polèmiques, al bloc simplement poso com veig la realitat. Aquesta realitat, pot ser que no sigui la mateixa que la que jo veig, tot i estar en el mateix lloc, el mateix instant. També crec que hauries de mirar l'entorn en el que estàs per fer una o altre cosa, i crec que no soc l'unic que ho pensa.
S.
Àudio:
BSO - Los chicos del coro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada