(Des)ilusions

" Si ens creem ilusions, el mes probable es que ens decepcionem si no es cumpliran les nostres expectatives, i si les superem, la nostra fita serà mes alta i al final ens decepcionarem". Si no em falla la memòria, una blogger va dir això en algun moment.
Un cop t'ho diuen, et dones compte de que portes 17 anys basant la teva vida en ilusions i expectatives i que portes 17 anys veient com la fita cau. I en comptes de deixar-la al terra i seguir fent camí, la única cosa que faig es tornar-la a colocar per prepararme per fer un altre salt i tornar a veure com les meves expectatives cauen.
Aquest argument esta molt be, però que faig amb les expectatives que tinc, les abandono? Es la única cosa que tinc a debatre del que vas dir.
S.
Àudio:
Imagina - La Pegatina

Sorpreses.

Moltes vegades la vida et dona sorpreses. A vegades, son positives o a vegades negatives. O potser no son sorpreses que ens afecten directament, però et sorpren el fet.
Avui, ha estat una d'aquestes nits plenes de contrastos.
Primer de tot, la sorpresa positiva ja me'la vaig endur fa uns dies, quan vaig veure que la Judit em va convidar al seu aniversari, als seus 18, una cosa -- en principi -- reservada per a les persones amb les que confies mes. I la sorpresa negativa arriba 10 segons després, al veure que soc l'unic noi de la classe que hi va. Però, que passa si només pensem en les coses negatives? Doncs que potser deixes passar per davant teu algunes coses positives.
Sincerament, el que crec que hauríeu i hauriem de fer (encara que jo no sigui ningú per opinar) es posar el nosaltres pel davant del jo, així les coses ens aniran millor a tots.
Les coses podíen haver anat millor? Si. Però els "i si" son dolents, els fets no es poden modificar. A vegades no passen les coses que nosaltres voldríem, però així es la vida.
S.
Àudio: Una cançó que , incomprensiblament, vaig trobar a faltar el dia d'ahir:
Manel - Aniversari

Carlota, Artur, Laia, Pau...

La situació es repeteix tres cops per setmana. Entrem a la classe, predisposats a fer els exercisis, els listenings i les compositions que ens mani, però gairebé mai es aixi. A la minima, ens posem a parlar sobre la vida quotidiana als Estats Units. Les primeres classes esta be fer-ho, pero quan ja es la 651246827896 vegada que escoltes la mateixa anécdota, doncs optes per fer qualsevol altra cosa. En una d'aquestes classes, la meva companya de taula i jo vam començar a fer una llista amb noms catalans. En aquella llista van sortir diversos noms: Carlota, Artur, Laia, Pau... però mes tard m'en vaig adonar que faltava un vital: Roc.

Sí, evidentment està influenciat per Trepitja Fort de Lax, i cada cop que l'escolto, me n'adono dels valors que transmet la cançó. I crec que son uns valors que tot pare o mare hauria de transmetre als seus fills.
S.

Per cert, se que a vegades sóc massa pesat i que em fico on no em demanen... gracies per soportar-me E.

Audio:
Lax 'n' Busto - Trepitja Fort
Macèdonia - Trepitja Fort (Spotify) Una versió que demostra el que es pot fer amb una simple guitarra!

Favors.

Tarda de dimecres. Una persona amb la que em porto be em demana un favor. Fa un parell de setmanes l'hagués pogut ajudar, ara ja no. Li dic que no puc, li explico els motius però segueix insistint. Normalment, (i crec que no soc l'unic) elimino els mails un cop passats un parell de dies després de llegir-los.
L'email en qüestió, eliminat. I el fet de buscar-ho a Google em costa el mateix que a tu. I no ets l'unic que ho fas, tranquil, que la gent tendeix a demanar coses que amb una cerca a Google es troba. Però això no vol dir que deixi de fer els favors, si puc fer-ho i se ho faré.
S.
PD: No, a Google no he trobat res. Potser altra gent et pot ajudar.

4/366

Avui ha estat un dia bastant extrany. Primer, per la conversa amb el Enric i segon per la descoordinació amb la Clàudia a la hora d'anar a l'aniversari de la Marta. Del primer no parlaré, no m'afecta i no trobo ètic fer-ho, així que parlaré de com ha anat el vespre de l'aniversari de la Marta.
18 anys només es fan un cop a la vida [típic i tòpic], així que la Marta va voler fer una festa a la qual em va convidar.
Aquesta festa, ha anat be, però vull criticar la capacitat que te la gent de marxar a la hora de recollir i de no fer cas a les "normes" que hi havien. Si a dins no es pot fumar, doncs no es fuma. Us toca passar fred a fora, no teniu un altre. I ha sigut bastant penós veure el teatre mig buit quan la gent ha començat a recollir. No es la meva gran passió oculta el escombrar i recollir trossos de globus, però toca ajudar, colaborar amb la resta. Us semblaria be que jo anés a casa vostra, pringues el pis i marxés sense recollir? En fi, coses que fan sentir vergonya aliena.
S.
PD: Marta, se que la meva dedicatòria es bastant penosa, però tenia molta pressió i res d'inspiració. Però com tot en aquesta vida te solució!

2011 2.0

Serà difícil d'oblidar aquell dia. Me'n recordo perfectament. Em vas dir de quedar, de xerrar una estona i llavors va ser quan em vas sorprendre. Em vas donar aquesta llibreta que tinc al meu costat, amb una dedicatòria / carta de presentació i em vas dir que era perquè escribis les meves frases "filosofiques" que penjava a facebook i el msn. Ha plogut molt desde aleshores, qui m'anava a dir a mi que m'obriria aquest bloc, utilitzaria Twitter, ens diacutiriem 72835192625372 vegades, faria alguna cosa bastant heavy i el que va passar amb la teva amiga.
Sí, han passat moltes coses, però que l'altre dia estiguessim els dos xerrant, va ser una completa sensació de deja-vu. Els dos sols, xerrant sobre unes persones que tu coneixes millor que jo.
S.
PD: Porta't be!