Serà difícil d'oblidar aquell dia. Me'n recordo perfectament. Em vas dir de quedar, de xerrar una estona i llavors va ser quan em vas sorprendre. Em vas donar aquesta llibreta que tinc al meu costat, amb una dedicatòria / carta de presentació i em vas dir que era perquè escribis les meves frases "filosofiques" que penjava a facebook i el msn. Ha plogut molt desde aleshores, qui m'anava a dir a mi que m'obriria aquest bloc, utilitzaria Twitter, ens diacutiriem 72835192625372 vegades, faria alguna cosa bastant heavy i el que va passar amb la teva amiga.
Sí, han passat moltes coses, però que l'altre dia estiguessim els dos xerrant, va ser una completa sensació de deja-vu. Els dos sols, xerrant sobre unes persones que tu coneixes millor que jo.
S.
PD: Porta't be!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada