Moltes vegades la vida et dona sorpreses. A vegades, son positives o a vegades negatives. O potser no son sorpreses que ens afecten directament, però et sorpren el fet.
Avui, ha estat una d'aquestes nits plenes de contrastos.
Primer de tot, la sorpresa positiva ja me'la vaig endur fa uns dies, quan vaig veure que la Judit em va convidar al seu aniversari, als seus 18, una cosa -- en principi -- reservada per a les persones amb les que confies mes. I la sorpresa negativa arriba 10 segons després, al veure que soc l'unic noi de la classe que hi va. Però, que passa si només pensem en les coses negatives? Doncs que potser deixes passar per davant teu algunes coses positives.
Sincerament, el que crec que hauríeu i hauriem de fer (encara que jo no sigui ningú per opinar) es posar el nosaltres pel davant del jo, així les coses ens aniran millor a tots.
Les coses podíen haver anat millor? Si. Però els "i si" son dolents, els fets no es poden modificar. A vegades no passen les coses que nosaltres voldríem, però així es la vida.
S.
Àudio: Una cançó que , incomprensiblament, vaig trobar a faltar el dia d'ahir:
Manel - Aniversari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada