Les 6 fases del dol.

Atenció: Se que no es necessari arribar a tal punt, però necesito escriure-ho amb aquesta comparació.

Quan una persona es mor, diuen que hi ha que passar per les 6 fases del dol. Potser exageri una mica, però despres de veure el que ha pasat avui, vaig a intentar aplicar-les, a veure com surt la cosa:

• Estat de shock: Al donar-me compte de que acabava de llençar la meva amisat amb l'Andrea, una de les persones a les que mes estimo, per culpa d'una sobrirana idiotessa que vam fer entre 3 (encara que m'hagi carregat jo el mort). Una sensació d'impotencia, de voler evitar-ho, de no deixar que fes el que ella creies m'havia envait. 
• Negació: Intentar negar el que havia passat, voler negar-ho tot, voler acusar a algú altre. voler marxar d'aquest mon...
• Rabia: La rabia de no haver reflexionat del que feiem, la rabia de deixar marxar (per sempre?) a dues persones de casa meva depres d'un dinar amb el que tenia molta ilusió, la rabia de no adonar-me'n de les indirectes
• Depressió: Crec que es on estic ara, no tinc ganes de res, ni de sortir, practicament d'escriure, no tinc ganes de llegir, ni d'escoltar musica.

Queden dues fases: la del pacte, suposo que haure de pactar amb mi mateix i finalment l'acceptació del simple fet de que dues persones marxen.

El fet de que estigui així tambe be motivat perque ha sigut en mig d'un dinar amb el que havia posat mes ilusió que el meu aniversari. Per acabar, nomès m'agradaria dir tres coses:

No es pot deixar d'estimar d'un dia per l'altre, crec haver donat el meu mea culpa i espero que la boira escampi aviat ( i que el panorama no hagi canviat molt).

Mea culpa.

Es una bona forma de demanar perdó, encara que no serveix de res. Crec que una chiquillada no pot acabar d'aquesta manera, i, tot i demanar perdó suposo que et perdo. I no, no et vull perdre. Pero en el cas que et perdi, i que no em tornis a parlar en la meva vida ( que motius tens de sobra i que suposo que ho faras, si mes no ens distanciarem) vull que sapigues que crec que algun dia arribaras a ser una persona amb nom dins del nom de la moda, i que algun dia et veure donant la teva opinió sobre roba en alguna passarela famosa. Tambe m'agradaria dir-te (puta, estic tornant a plorar) que trobaras algun home, que com tu li agradi la moda i que sapiga doblegar una samarreta i que tingui la roba ordenada per colors. Simplement, es impossible recordar totes les estones que em passat junts i suposo que el que ha passat avui, es per em doni compte un cop mes que acabaré forever alone, en part per culpa meva. Avui queda bastant demostrat, em carrego totes les meves amistats a la primera de canvi i acabo plorant com si fos un merdes. Sincerament, a vegades no se que cony pinto en aquesta vida... per cabar amargat i sol, potser valgui la pena anar acabant ja.

Enllaç.

Enllaç.

La forma mes fàcil de compartir direccions a la xarxa. Tothom els coneix i tothom es capaç de rebre i enviar-ne. El teu m'ha sorprès molt, per diversos motius: 
1) El video tot just l'han estrenat avui
2) Surten algunes de les ciutats de les que hem parlar aquesta tarda.
3) Es de Delafé y las Flores azules
4) Parla de cerveses.

Suposo que aquesta tarda no tenies intenció d'acabar menjant M&Ms i un gelat, pero crec que t'ha servit per veure que hi ha gent que no es tan egocèntrica i que no suporten veure't burxada. També crec que a vegades jo soc una mica pesat, i que potser no acabes d'entendre el que publico. I, evidentment, ets molt idiota creient que aniries a "The Brandery" amb aquella amiga nostra que sempre demostra la seva forma de ser.
Per cert, encara que t'ho hagi mig demanat, moltes gràcies pel teu regal de color blau. Crec que detalls com aquests fan que t'estimi una mica mes.
PD: Prepara't per rebre un enllaç que et moli i que sigui orginal (quan el trobi!)
S.

La Caputxeta dels cappuccinos.

Sincerament, feia temps que no reia tant com avui. Ho reconec, m'ha fet molta gracia que la
teva àvia et digues caputxeta quan ha entrat. Ja entenc que sigui un mote, pero es una mica ridícul! Per cert, t'haig d'agrair el teu cappuccino de ja fa algunes setmanes, serà impossible de superar dissabte. El vaig gaudir molt, i, tot i que em fas aixafar les carreres de F1, aquell vespre aig gaudir molt. I també crec que el que he fet avui, ha sigut una mica incorrecta, vist des de la ètica. Mai arribare a ser el llop ferotge que es menja a les caputxetes, pero el que si seré es un calamarsó (aka chipirón) amb un toc geek en el que podràs confiar i al que li podràs explicar les teves paranoies. Ho deus saber ja, però  com val mes val prevenir que curar, t'ho torno a dir: ets una borde que no pares de pensar en tu, en el teu curs de socorrisme i només m'expliques les teves paranoies del severo amb les fotos i amb el senyor O ! (Saps el que va aqui dins?)

Cafe amb llet.

Qui no ha près un cafè amb llet en la seva vida? Suposo que com la gran majoria me'n prenc molts, però mai soc capaç de preparar'me-ls com ho fa A. Els seus cafès no son res del altre món, però mai arribo a preparar-los com ho fa ella. Suposo que les situacions també ajuden una miqueta, ja sigui parlant a casa seva una freda tarda d'hivern o ja sigui un matí calorós d'estiu. Ella no ho sap, però jo soc incapaç de gaudir igual d'un cafè amb llet sense ella al voltant. Ja se sap, a vegades els petits detalls fan que estimis mès a les persones (encara que et fastidin tardes de futbol). I crec que seré incapaç el dissabte de fer-te un d'igual.

Subcercles.

Segons Google+ un cercle es "La manera més fàcil de compartir coses amb els companys de la universitat, d'altres amb els pares i gairebé res amb el cap". Em certa part te rao, jo crec que existeixen tres crecles: El mes gran de tots es el de Coneguts, que es aquella gent que coneixes minimament, o que potser veus cada dia, pero amb la que parles relativament poc. Desprès esta el cercle dels colegues, gent amb la que parles habitualment i amb les que pots confiar d'una manera relativa. I el tercer cercle, el mes petit de tots, es el dels amics, aquelles tres o quatre persones a qui demanes consell, a qui els hi expliques tots i amb les que parles cada dia. Pero dins del segon cercle es formen subgrups, amb la gent que s'acosta mes al cercle dels amics. Avui a la piscina m'he donat compte de que hi ha gent que son coneguts o colegues, però que el seu afany de voler saber-ho tot fan que intentin moure's dins dels seus cercles fins al nucli dels amics, cosa que, segons de qui vingui, fa que em posi de molt mala hostia. [Per cert, cantar mentalment es una bona forma de baixar els nervis / concentrar-se en alguna cosa / fer callar algú]. I si s'intenten moure es perque algun colega mes proper al nucli, potser ha explicat alguna cosa.

Una colega propera al nucli es la GG(E). Una persona, amb coneixements d'informatica basics, a la que es pot demanar consell relativament i que es bastant compradora amb la gent, encara que ha vegades es posa de mala hòstia (no li agafis l'ampolla d'aigua MAI!). La vaig conèixer quan vaig arribar a 1r de ESO, i al principi no em va caure gens be, pero amb el pas dels anys, la nostra relació ha canviat a millor. Mai arribarà al nucli, pero si el nucli falla algun cop o desapareix per complet, potser per desgràcia per ella, em suporti alguna estona mes. Per cert, suposo que va agrair la meva xerrada sobre Twitter a classe, igual que jo agraeixo els seus múltiples consells que em dona a classe.

Àudio:
Gossos - Mira'm bé
Obrint Pas - Trencar el silenci

Waterloo.

Segons la wikipedia, la batalla de waterloo "fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de i les forces angloprussianes comandades per que tingué lloc el 18 de juny de 1815 en una planura propera a Waterloo a la regió de Brabant (actual Bèlgica)." Evidentment te aró, pero jo el relaciono amb les cartes, uns gots que no es buiden durant una partida i , evidentment, amics al voltant. Va ser una gran nit, la del 9, "bebiendo, fumando y sin parar de reir" com diria Mecano. Al final no em vaig burxar com jo pensava, i crec que d'aquella nit en vaig sortir reforçat psicologicament. Va haver-hi moments de tot, de riure, de burxades, de estar be amb tots, de migdiscutir amb la Andrea, algun que altre comentar fora de to... Vam acabar molt cansats, pero van haver-hi "moments Estrella DAmm" aquella nit, com per exemple, el anar a la platja per la nit i fer una mica el kamikaze. De fet, encara acumulo son desde abans d'ahir, però el fet de passar una nit amb el chipirones va valer la pena!

Àudio:
El Último Ke Zierre – ¿A Donde Vas?
Bongo Botrako – Todos los días sale el sol
La Gossa Sorda – Camals Mullats
Celtas Cortos – La Senda Del Tiempo

Spotify.

Spotify: Servei de musica online que permet compartir llistes entre usuaris. Actualment restringeix les comptes gratuïtes a deu hores mensuals. Suposo que tothom (menys la Paula) ja el coneixieu, pero el que no coneixeu es la llista de reproducció que ha aconseguit que només em quedin tres hores de musica. Aquesta llista me'l esta fent la Natalia, amb cançons del seu estil (que es prepari quan jo li faci una). La llista mes el llibre que m'ha deixat fan alleujar molt les tardes estiuenques. La tarda d'ahir va ser bastant mogudeta! Primer vam anar a la Plana a demanar informació, després l pare de la Natalia (Román Style) em va demanar unes cosetes pel PC, després una (¿Ex?)amiga es va enfadar per arribar tard i després minitrobada improvitzada amb el Mallola team. Avui he trucat per demanar perdó i m'ha dit que si la trucada per parlar d'ahir que penjava, i ho ha fet... Alguna persona va dir que l'home es capaç de tropessar dos cops amb la mateixa pedra, i tenia molta raó. El dissabte a la #cubellesparty , a veure que tal van les coses i a veure si la senyora vol parlar amb mi. El àudio d'avui em serveix per relaxar-me i (crec que) per autocontrolarme. Algun dia t'haig de parlar dels meus amics assosiats a formes geomètriques i dels dits de la ma.

Àudio:
Pau - Els Pets

Estat civil: Solter

Si, aixo es el que posa al meu Facebook, i es el que soc. No entenc perquè voleu buscar una relació entre jo i la Natalia. Tant us costa entendre que només som amics? I no només aixo, sino que ja us penseu que quan quedem no es per fer el que realment diem que fem. Suposo que alguns ho feu per ignorància, altres per fer safareig i altres per buscar un reflex de la vostra situació. Estic fart de suportar els vostres comentaris i gestos cada cop que dic que quedo amb ella. Us heu plantejat que si quedo amb ella es perquè m'ho passo millor que amb vosaltres? Espero que algun dia canviï el meu estat civil, però espero no fer-ho amb una persona a la que potser puc ferir.
Àudio:
Porque no ser amigos - Hombres G

No se que decirte...

después del comentario que me has hecho. Tu ego esta un poco por las nubes, y quizas tu verano acabe a mitad de mes, cuando Natalia se vaya. Porque aunque tengas amigos, creo que no los sabes ver o te los escondes a ti misma. Pero tranquila, que en esa lista ya no es necesario que aparezca yo, que despues de la jugarreta de hoy, me has caido muy bajo. Quizas sí hayamos llegado 10 minutos tarde, pero tu eres la primera persona que a veces llega tarde, y nadie se ha quejado aquí. Y sí, tambien te estaba contando la verdad cuando te ha dicho que estabamos en su casa instalando programas, no era necesario pensar mal... Así que, entre ayer y hoy me has caido muy bajo, así que creo que me he perdido por tus mundos y no creo que la confianza vuelva entre nosotros.
La gente no estará comiendo de tu mano siempre que tu quieras. 

PD: He estat a punt de tallar-ho i enviar-li per privat, però com no (vol) tenir Internet, ho publicaré aquí!

Àudio:
Sopa De Cabra – Camins

Me voy y punto.

-          - Bueno, mejor te lo cuento luego por telefono.

-          -  No tia, cuentamelo ahora

-          - Cuentalo ahora, va…

-          - ¿Acaso la cosa va contigo?

He marxat. Estava bastant clar que la cosa no anava amb mí la cosa, però creia que hi havia bastanta confiança entre nosaltres tres com per que m’ho expliquès, però ja he vist que sobrava bastant. Evidenment no m’ho han dit directament, però alguns comentaris ho demostren., encara que he fet be, ja que crec que l’Andrea necessitava parlar amb alguna persona amb la que confies plenament, i en certa part això també m’ha fet marxar. He marxat, però he sortit perjudicat, ja que m’he quedat sense que la Natalia em donès el llibre de Jorge Bucay que em tenia que donar. A vegades penso que no poden haver-hi tres en un grup de dos, i en aquest cas el que sobra aquí sóc jo, però altres cops m’agrada estar amb elles, perque son persones que t’enten, pots parlar amb elles i fins i tot t’arriben a estimar una mica (però molt poc)

Ets un boques.

Mentre escolto la llista Spotify que em va passar/regalar/donar, estic escrivint. Es el que té la vida, potser un dia acabes escoltant una llista amb grups que desconeixia i acaba agradant-me, i al dia següent se't queda mal sabor de boca quan ens acomiadem, ja que ella pensa que jo l'he cagat, explicant coses a algú que no hauria de saber-les. No es per autodefensarme, perquè se que acabaràs desmuntant els arguments, però hi ha que tenir en compte que la veritat sempre s'acaba sabent. Però potser sí que he fet algun comentari a algú que a priori no ho hauria de saber, però tampoc cregui que com m'has dit vagi explicant tots els detalls de la teva vida a tothom com m'has dit, i tampoc es la meva intenció, perquè als amics no hi ha que putejar-los. Potser t'enfadis amb mi mentre creguis que he anat explicant tot a tothom (mentida, potser només he dit algun petit comentari), però que aquest matí em truquessis aquest mati perquè t'has burxat demostra que em tens afecte. Al cap i a la fi, crec que una petita part de raó tens, i crec, cada cop bastant més que sí, soc un boques.
PD: El títol de la cançó ja ho diu tot. Merci.

Àudio:
Dover – Love Is A Bitch

Sobras.

De vegades ho penso. Ja se que això que escriuré ara potser ho pensa algú, però no m'ho ha dit, així que millor m'ho dic jo mateix.
Que passa quan un està amb els seus amics i perd el fil de la conversa? Doncs que potser sobra aquella persona en aquell lloc i en aquell instant. Crec que tinc amics i amigues que només em truquen, em parlen o em diuen de quedar quan uns altres plans que tenien pensat al final els anulen, i llavors es quan em truquen. I un cop estas amb ells, et fan creure que tenen confiança amb tu, que els problemes tenen fàcil solució i coses per l'estil, que pots quedar amb ells i coses per l'estil. Un s'ho creu i truca, pero amb la sorpresa de que ningú contesta el telèfon -- crec que veure una pantalleta que posa "Sergi (Organgutan) Llamando" els hi deu espantar, o bé deuen pensar que el pesat ja està tornant a molestar--, sense donar-me cap oportunitat, ni saber de que va la trucada. Al cap i a la fi, era per donar-li les entrades per "The Brandery" (Misterio resuelto GG(E)), i escoltar com a resposta un "gràcies i, la teva entrada es per anar sol? Perquè amb mi no véns" doncs potser m'ofèn una mica, no pel fet d'anar-hi o no (el meu interès es pràcticament nul), sino pel fet de quedar be. I, tot i sabent que no es el primer cop que faig un favor a algú -- ja sigui aquest, ja sigui arreglar qualsevol parida de un ordinador-- que només rebrà un trist gràcies tot i demanar algun favor tipus acompanyem a mirar Pcs o algun similar em fa rabia, pero tot i així (ja vaig dir-te que soc bastant idiota) li acabarè donant les entrades, i farè un avió de paper amb el meu localitzador.

Àudio:
Amaral - Marta, Sebas, Guille y los demás

Autocontrol

Una persona del meu cercle de coneguts. Al setembre va tenir l'habilitat de xerrar amb mi a altes hores de la nit, amb aquelles abraçades de comiat. Aquestes converses van desaparèixer físicament, però en el meu record mai van morir, i van aixecar un sentiment de nostàlgia, ajudat pel fet de veure a aquella persona, en dies comptats i parlant de temes bastant superficials. Al Maig la truita va tornar a girar. Vam començar a parlar, a fumar i a beure plegats, mentres anavem de camí a alguna de les assemblees o a alguna manifestació.
Realment, era bastant extrany el que passava, i més, quan vaig començar a pensar coses que no eren. Ella sempre em deia que penses en l'autocontrol, i de fet encara m'ho diu, pero hi ha vegades que es realment complicat pensar-hi. De fet, alguna persona del quart cercle (ja t'ho explicaré això) ja m'havia dit que vigilès amb el que feia i que anés amb compte, però no li vaig fer cas, malament com sempre.
S.

Àudio: Cesk Freixes - Una vida, una historia 

Deja ya el puto móvil y callate, que eres un pesado.

3/7/2011
Aquesta frase l'acabo d'escoltar de fons -- per part de la persona que no vol que digui el seu nom i que deixarà de llegir el bloc -- i crec que es la frase que deu pensar qualsevol persona que hem conegui mínimament bé. Sempre estic parlant, sobre persones ajenes a mí, cosa que crec que no hauria de fer, perquè ara penso que -- potser sona a tòpic -- jo no sóc ningú per anar criticant així com així a la gent. El mòbil crec que no es que tingui una gran addició, però en moments de màxim avorriment o quan necessito saber alguna cosa, doncs l'ultilitzo bastant. I crec que sí, que soc un pesat en casi tots els àmbits que busquis i que jo tingui un mínim coneixement. Això d'escriure mentre es plora com una magdalena es bastant complicat...
Sincerament, no entenc com hi ha gent que es capaç de suportar-me en el meu dia a dia, i més després de cagar-la bastant amb segons qui. També es cert que les meves trucades sobraven i hagués sigut mes madur(?) marxar a casa directament, pero tenia la necessitat de parlar-hi. Crec que això no té ni caps ni peus, pero necesitava que algú suportés la meva reflexió en calent.

La cortarrollos.

2/7/2011
Quatre de la matinada, no esperava que acabarem pels carrers d'Esplugues parlant.... fins que va fer la aparició estelar. I com no saps qui es, te la presento: es diu Paula, te setze disset anys, i te la gran habilitat de aparèixer en els llocs solitaris en els que nomes hi ha dues persones parlant. No contenta amb això, en comptes de passar dissimuladament i mes tard preguntar, interromp a la escena i comença a preguntar coses bastant banals.
Crec que ja ho hauràs deduït, però si no ho has fet, sí, ahir em va tallar el rotllo d'una manera bastant important -- només estàvem parlant, però de coses de les que normalment no parla la gent -- . I per molt que mes tard busquis intentar solucionar la situació ja anaves massa tard, i a veure si el proper cop que vegis la situació, agafes i saludes de passada, com fa la GG(E), sincerament, crec que hauries d'aprendre una mica d'elles. I espera't, jo nomes espero que t'agradin els plats freds, perquè la "venganza es un plato que sirve frio", i no crec que ho olvidi.

S.

Idiota v2 (o cronica d'un geek a les rebaixes)

Ja pintava a que hi havia gat amagat en aquella trucada, m'ha portat de rebaixes (superdivertit vamos). 

12:07 Ara al Blanco (venim del Bherska o com s'escrigui), porta 15 minuts passejant com si res, mirant roba bastant hortera i de colors extranys. I a sobre al eroski, on no hi ha una trista botiga de electronica i el wifi esta capat 

12:22 Al Blanco (la cosa va per llarg), ara mirant sabates (horrosses) i complements (encara pitjors). Tan costa obrir el WiFi dels TPVs pel public?

12:35 It's pull time! Aqui va mes rapida agafant coses! Pero les bosses començen a pesar una mica. Cada cop m'ho passo millor [ironic mode ON] mirant roba... i evidentment aqui tampoc hi ha wifi, pero al splau! si (i la rcde estil, i un mediamarkt, mirare les cafeteres i tot! Perque les botigues semblen congeladors? 

12:53 A la Sfera i en teoria hi ha wifi i fa molt fred!

 

Fins aqui, esta escrit tot en temps real degut al meu avorriment. Despres de sortir del Sfera, hem anat a menjar alguna cosa al McDonalds, i despres hem anat cap al splau!. No se perque, pero al splau no me agobiat tant com al eroski, per sort, i hem parlat una mica sobre aquesta setmana. Despres de repassar tot el splau! amunt i avall, al final hem marxat cap a casa, i m'ha dit (encara que no la he escoltat molt) quina roba es possaria aquesta nit per anar a les festes del barri i al concert en el que toquen alguns de classe, encara que em sembla que aquí no hi anirà, i acabarè anant amb la Natalia. Espero que el concert acabi rapid i tringuen temps a baixar a les festes chipiriflauticas del barri, a trobar-me amb tot deu fent el panoli.

GG(E), -- desprès de enrecordar-me de tu mentre mirava roba -- no, de moment encara no esta feta la teva entrada personalitzada (prepara't quan l'escrigui) i a certa persona que no vol que el seu nom al bloc -- a partir d'ara seras la lectora indiscreta --, ja t'he dit que us estimo a les dues PER IGUAL!, encara que ho vulguis negar... sinó avui no haguessis acabat tan carregada.