Una persona del meu cercle de coneguts. Al setembre va tenir l'habilitat de xerrar amb mi a altes hores de la nit, amb aquelles abraçades de comiat. Aquestes converses van desaparèixer físicament, però en el meu record mai van morir, i van aixecar un sentiment de nostàlgia, ajudat pel fet de veure a aquella persona, en dies comptats i parlant de temes bastant superficials. Al Maig la truita va tornar a girar. Vam començar a parlar, a fumar i a beure plegats, mentres anavem de camí a alguna de les assemblees o a alguna manifestació.
Realment, era bastant extrany el que passava, i més, quan vaig començar a pensar coses que no eren. Ella sempre em deia que penses en l'autocontrol, i de fet encara m'ho diu, pero hi ha vegades que es realment complicat pensar-hi. De fet, alguna persona del quart cercle (ja t'ho explicaré això) ja m'havia dit que vigilès amb el que feia i que anés amb compte, però no li vaig fer cas, malament com sempre.
S.
Àudio: Cesk Freixes - Una vida, una historia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada