- - Bueno, mejor te lo cuento luego por telefono.
- - No tia, cuentamelo ahora
- - Cuentalo ahora, va…
- - ¿Acaso la cosa va contigo?
He marxat. Estava bastant clar que la cosa no anava amb mí la cosa, però creia que hi havia bastanta confiança entre nosaltres tres com per que m’ho expliquès, però ja he vist que sobrava bastant. Evidenment no m’ho han dit directament, però alguns comentaris ho demostren., encara que he fet be, ja que crec que l’Andrea necessitava parlar amb alguna persona amb la que confies plenament, i en certa part això també m’ha fet marxar. He marxat, però he sortit perjudicat, ja que m’he quedat sense que la Natalia em donès el llibre de Jorge Bucay que em tenia que donar. A vegades penso que no poden haver-hi tres en un grup de dos, i en aquest cas el que sobra aquí sóc jo, però altres cops m’agrada estar amb elles, perque son persones que t’enten, pots parlar amb elles i fins i tot t’arriben a estimar una mica (però molt poc)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada