Mea culpa.

Es una bona forma de demanar perdó, encara que no serveix de res. Crec que una chiquillada no pot acabar d'aquesta manera, i, tot i demanar perdó suposo que et perdo. I no, no et vull perdre. Pero en el cas que et perdi, i que no em tornis a parlar en la meva vida ( que motius tens de sobra i que suposo que ho faras, si mes no ens distanciarem) vull que sapigues que crec que algun dia arribaras a ser una persona amb nom dins del nom de la moda, i que algun dia et veure donant la teva opinió sobre roba en alguna passarela famosa. Tambe m'agradaria dir-te (puta, estic tornant a plorar) que trobaras algun home, que com tu li agradi la moda i que sapiga doblegar una samarreta i que tingui la roba ordenada per colors. Simplement, es impossible recordar totes les estones que em passat junts i suposo que el que ha passat avui, es per em doni compte un cop mes que acabaré forever alone, en part per culpa meva. Avui queda bastant demostrat, em carrego totes les meves amistats a la primera de canvi i acabo plorant com si fos un merdes. Sincerament, a vegades no se que cony pinto en aquesta vida... per cabar amargat i sol, potser valgui la pena anar acabant ja.