3/7/2011
Aquesta frase l'acabo d'escoltar de fons -- per part de la persona que no vol que digui el seu nom i que deixarà de llegir el bloc -- i crec que es la frase que deu pensar qualsevol persona que hem conegui mínimament bé. Sempre estic parlant, sobre persones ajenes a mí, cosa que crec que no hauria de fer, perquè ara penso que -- potser sona a tòpic -- jo no sóc ningú per anar criticant així com així a la gent. El mòbil crec que no es que tingui una gran addició, però en moments de màxim avorriment o quan necessito saber alguna cosa, doncs l'ultilitzo bastant. I crec que sí, que soc un pesat en casi tots els àmbits que busquis i que jo tingui un mínim coneixement. Això d'escriure mentre es plora com una magdalena es bastant complicat...
Sincerament, no entenc com hi ha gent que es capaç de suportar-me en el meu dia a dia, i més després de cagar-la bastant amb segons qui. També es cert que les meves trucades sobraven i hagués sigut mes madur(?) marxar a casa directament, pero tenia la necessitat de parlar-hi. Crec que això no té ni caps ni peus, pero necesitava que algú suportés la meva reflexió en calent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada