Sobras.

De vegades ho penso. Ja se que això que escriuré ara potser ho pensa algú, però no m'ho ha dit, així que millor m'ho dic jo mateix.
Que passa quan un està amb els seus amics i perd el fil de la conversa? Doncs que potser sobra aquella persona en aquell lloc i en aquell instant. Crec que tinc amics i amigues que només em truquen, em parlen o em diuen de quedar quan uns altres plans que tenien pensat al final els anulen, i llavors es quan em truquen. I un cop estas amb ells, et fan creure que tenen confiança amb tu, que els problemes tenen fàcil solució i coses per l'estil, que pots quedar amb ells i coses per l'estil. Un s'ho creu i truca, pero amb la sorpresa de que ningú contesta el telèfon -- crec que veure una pantalleta que posa "Sergi (Organgutan) Llamando" els hi deu espantar, o bé deuen pensar que el pesat ja està tornant a molestar--, sense donar-me cap oportunitat, ni saber de que va la trucada. Al cap i a la fi, era per donar-li les entrades per "The Brandery" (Misterio resuelto GG(E)), i escoltar com a resposta un "gràcies i, la teva entrada es per anar sol? Perquè amb mi no véns" doncs potser m'ofèn una mica, no pel fet d'anar-hi o no (el meu interès es pràcticament nul), sino pel fet de quedar be. I, tot i sabent que no es el primer cop que faig un favor a algú -- ja sigui aquest, ja sigui arreglar qualsevol parida de un ordinador-- que només rebrà un trist gràcies tot i demanar algun favor tipus acompanyem a mirar Pcs o algun similar em fa rabia, pero tot i així (ja vaig dir-te que soc bastant idiota) li acabarè donant les entrades, i farè un avió de paper amb el meu localitzador.

Àudio:
Amaral - Marta, Sebas, Guille y los demás