Les 6 fases del dol.

Atenció: Se que no es necessari arribar a tal punt, però necesito escriure-ho amb aquesta comparació.

Quan una persona es mor, diuen que hi ha que passar per les 6 fases del dol. Potser exageri una mica, però despres de veure el que ha pasat avui, vaig a intentar aplicar-les, a veure com surt la cosa:

• Estat de shock: Al donar-me compte de que acabava de llençar la meva amisat amb l'Andrea, una de les persones a les que mes estimo, per culpa d'una sobrirana idiotessa que vam fer entre 3 (encara que m'hagi carregat jo el mort). Una sensació d'impotencia, de voler evitar-ho, de no deixar que fes el que ella creies m'havia envait. 
• Negació: Intentar negar el que havia passat, voler negar-ho tot, voler acusar a algú altre. voler marxar d'aquest mon...
• Rabia: La rabia de no haver reflexionat del que feiem, la rabia de deixar marxar (per sempre?) a dues persones de casa meva depres d'un dinar amb el que tenia molta ilusió, la rabia de no adonar-me'n de les indirectes
• Depressió: Crec que es on estic ara, no tinc ganes de res, ni de sortir, practicament d'escriure, no tinc ganes de llegir, ni d'escoltar musica.

Queden dues fases: la del pacte, suposo que haure de pactar amb mi mateix i finalment l'acceptació del simple fet de que dues persones marxen.

El fet de que estigui així tambe be motivat perque ha sigut en mig d'un dinar amb el que havia posat mes ilusió que el meu aniversari. Per acabar, nomès m'agradaria dir tres coses:

No es pot deixar d'estimar d'un dia per l'altre, crec haver donat el meu mea culpa i espero que la boira escampi aviat ( i que el panorama no hagi canviat molt).