Kitkat.

Aquest cap de setmana no pintava gaire be. A part de acabar el Treball de Recerca i fer el powerpoint, no tenia gaire cosa mes a fer. Però, la Esther va necessitar de la meva ajuda per a fer el vídeo del Treball de Recerca (que deu estar al Youtube), així que va venir a casa. La cosa va trigar mes del que m'esperava, i en un moment donat, em va dir que si volia anar a veure la Vida es Bella a casa seva per la nit. Home, era bastant millor pla que quedarse a casa, agobiat per no sortir, veient series o vídeos penosos del YouTube. Aixi que hi vaig anar, i vaig veure la película, amb el Edu i la Judith.
A part de veure la película, que en moments em va emocionar, em va servir per decidir que ja hi havia prou d'estar girant al voltant de ningú, i que ja comença a ser hora de ser una mica mes independent. Ara, quan consegueixi no estar casat amb ningú, però estar be amb tothom (se que la cosa sona impossible) començare a deixar de patir en excés per segons quina gent.
S.
Àudio:
Envia'm un Àngel - Sau

Vídeos.

Un vídeo es una seqüència de 25 fotogrames per segon que ens mostren unes imatges (normalment acompanyades d'audio) en moviment. Aquests vídeos poden servir per moltes coses, des de un regal d'aniversari fins a acabar exposat en un projector mentres exposes el Treball de Recerca.
Jo no l'utilitzare aquest recurs, però no em negare a ajudar a algú (a no ser que sigui una força major el que m'impedeixi fer-ho) a ajudar a fer-ne un, sempre i quan entengui que soc persona, i que com a persona a vegades també fallo.
Aquesta setmana he vist uns quants de vídeo, i n'he editat (amb els errors de novato que toquen) un parell, bàsicament perquè m'ho han demanat be i perquè m'agrada fer-ho. Però el fet de que m'agradi fer-ho no vol dir que m'obriu pel xat per demanar-me un programa (que em costa el mateix que vosaltres buscar-ho a Google) sense dir-me res mes, amb un to, que s'apropa molt a l'exigencia. Tot i fer-ho i passar el programa, podríeu pensar que també soc persona i que aquests gestos et fan sentir una mica merda. Però tranquils, només una mica...
--
He llegit els comentaris als posts anterior. Primer, Sheila, sí, després d'una llarga història, es el meu bloc-diari i estic encantat (tot i no coneixe't) de que el llegeixis i que el comentis (si vols, clar).
Natàlia, sense afany de voler entrar en polèmiques, al bloc simplement poso com veig la realitat. Aquesta realitat, pot ser que no sigui la mateixa que la que jo veig, tot i estar en el mateix lloc, el mateix instant. També crec que hauries de mirar l'entorn en el que estàs per fer una o altre cosa, i crec que no soc l'unic que ho pensa.
S.
Àudio:
BSO - Los chicos del coro.

Patir.

Dimarts vaig anar al camp a veure el partit de Copa. Si, vam acabar guanyant el partit, però vam patir de valent. Patir de valent... Una cosa que no només faig (i fem) al camp de futbol. Avui en dia, patim per tot: patim per la nota d'una assignatura, patim per si un mail no s'ha enviat be, patim per si aquella persona ens farà cas...
Realment es bo aquest patiment? Evidentment que en excés no, perquè mentre patim per alguna cosa en excés, ens podem perdre altres coses que passen pel nostre davant que ens poden sorprendre i fer que la nostra vida sigui millor.
S.

Dragon Khan.

Avui ha estat un dia "Dragon Khan". Ha començat amb tranquilitat (menys els que tenien examen de Química) amb la entrega del treball de recerca. A la hora del pati ja ha passat una cosa bastant rara (per la qual me he acollonit), pero que s'ha pogut solucionar (per sort).
Després del pati, ha arribat el caos. Han dit que la part practica física del Treball de Recerca s'havia d'entregar avui. Primer he pensat que no m'afectava, pero després m'he adonat que a pràcticament tots del tecnològic els hi afectava. Després de la "fantasica, marevellosa i gran" organització, amb cada tutor dient una cosa diferent, han hagut d'anar a buscar les parts pràctiques a les respectives cases.
Després s'ha fet un escrit, tot i que ja se sap a on acabarà.
I per la tarda, he anat a estudiar a la biblioteca, i ha aparegut la Júlia (amb accent, que si no després s'enfada) i hem estat recordant els nostres piques "carinyosos". I aquí m'he adonat de que en el fons, la trobava a faltar, i també que ens picavem per qualsevol xorrada. De totes maneres, gràcies pel remember d'aquesta tarda.
S.
Àudio:
El far del Sud - Sopa de Cabra

El classic (El dia en que el mon es para)

Dissabte, quarts de deu de la nit. Tothom a casa, amb els amics o al bar, mirant amb atenció a 22 persones. Sempre que siguis cule o merengue entenc que vegis el partit, pero la gent que ho es per interès no entenc que li sembli ve veure'l. El futbol va mes enllà de 90 minuts, dos cops a l'any. El futbol es la emoció de estar patint any rere any, el futbol es passió i NO entén de politica, el futbol es la força d'un sentiment.
Tot això ve, a que dissabte passat vaig veure el classic en companyia dels meus "amics", que es van dedicar a enmerdar el pis i a fer altres coses menys estar per la TV. I, si, va estar be que sortissiu a fer el hooligan al carrer, pero crec que podíeu haver tingut una mica de consideració i haver-me ajudat a recollir. I a la persona que em va ajudar a recollir, només li puc donar les gràcies una i un altra vegada, ja no pel fet de recollir, sinó pel fet d'haver parlat amb mi. Gràcies.
S.
Àudio:
Forever Young - Alphaville

Desicions

En aquesta vida, només hi ha dues coses definitives: Néixer (que tots ja ho hem fet) i morir ( i això ho farem d'aqui a mooooolts anys). La resta ho decidim única i exclusivament cada persona.
I d'un segon al altre podem decidir sobar a una de les teves amigues o pots decidir fer molts canvis a la teva vida. I crec que aquest es un (bon) moment per fer un canvi en la meva vida.
Ho crec perquè cada cop que surto amb els meus "amics" i les meves "amigues" de sempre [Nota aclaratoria: les cometes no volen dir que no siguin els meus amics, simplement crec no he acabat de trobarlos tots] m'acabo burxant per qualsevol cosa, per petita qu sigui. També reconec que quan surto amb ells m'ho passo be i aconsegueixen que sigui feliç, pero no m'agrada burxarme, ja no només per mi, sinó perquè se que el meu entorn ho passa malament (o això sembla).
Àudio:
MN -Supelicula

Mintiendo...

Es una tarda de diumenge especial, ja que el #RCDE va jugar ahir i, per tant, ha sigut un muermo de tarda, així que m'he posat a llegir blogs.
En un d'aquests blogs he trobat la recepta "màgica" de la vida, tot i que la Blogger deia que no li havia funcionat be, ja que ara li falta un d'aquells ingredients.
Si, conec a la blocaire (pero no us diré qui es, que si no potser em mata), i crec que ho esta pasant malament, així que li diré unes cosetes (que probablement no llegeixi o passi d'elles) que potser l'ajuden. Una: NO ERES LA GUINDA DEL PASTEL DE NADIE. No pots pensar que per una persona ets una persona que si esta doncs be i si no també. Vals molt i ho saps, no facis res que realment no vulguis fer.
Dos: LAS RECETAS MEJORAN CONSTANTEMENTE. Crec que corres un petit gran risc, quedarte amb el que coneixes i no descobrir pastissos nous en la que tu pots ser una part fonamental.
Tres ( i ultima): LOS "y si" SON EL PEOR ERROR DEL HOMBRE. Que hagués passat si no hagués escrit això? No ho se, pero no ho pensare, el que esta fet fet esta, ja no es pot canviar, així que no et rallis pel passat.
Espero que això ajudi a la Blogger (o si menys no que li sigui indiferent, i que no faci una lectura negativa). Saps que si necesites un "ultimo mono" per a qualsevol cosa, em tens a mi.
S.
Àudio:
Princesas - Pereza
[Pensa que tu ets una!]

En estas fechas tan señaladas...

Avui es 1 de Desembre i arriba el Nadal per a tothom... HI ha vegades que penso que aixo del Nadal es forçar a la gent a fer-se regals, i que potser seria millor fer-los quan realment vulguessis fer-los. Apart d'això tambe es una "bonica" epoca per fer un parell de coses que nomes passen per nadal: La llista de desitjos (que quasi mai fem) i les fantastiques discussions nadalenques amb la familia, que son la cosa mes divertida que hi ha al mon.
Pero tambè es epoca d'anar a veure botigues al centre, d'anar a fer un cafè amb algú que veus cada dia pero amb el que tens necesitat de parlar o epoca per anar de concerts. Bons plans per Nadal que ajudaran a contrarrestar la previsible estirada d'orelles que hi haura per les notes.
S.
Àudio:
Avui no penjo una cançó, sino una llista Spotify a mode de Calendari d'advent, ja sabeu, una "sorpresa" cada dia!
Nadal 2011 (Spotify)
La cançó d'avui és:
Aquelles nits de Nadal.

Optimisme. (Per mi... I pel qui el vulgui)

"Demà serà un nou dia, lliure d'errors, passi el que passi avui, demà tornarà a sortir el SOL."
Això acaba d'apareixer (amb un dibuix monisim i una caligrafia al nivell del dibuix) penjat a una paret de la meva classe.
En concret, aquest cartell no te sentit, ja que pot existir un demà en que el sol no aparegui perquè pot haver una tempesta. Això es el primer que he pensat en veure'l, ja que la visió pessimista (i en la que ningú hauria de pensar) es el que et fa pensar.
Pero, (després de veure'l durant tot el dia penjat a la classe) m'he adonat de que MAI plou a tot arreu, i que quan plou o el dia esta ennuvolat, sempre hi ha raigos de sol, per petits que siguin, i aquests son els que hem de buscar.
S.
Àudio:
Obrint Pas - No estas sol

Cada milímetro parece una prisión...

Ninguna lágrima es verdad, lo dice aquella vieja canción....
No estaria malament que els Maldita Nerea tinguessin raó en aquesta ultima frase, pero crec que de moment no la tenen...
La setmana d'examens, aquesta setmana o setmanes que ens ha portat a TOTHOM de cul, i ha aconseguit treure el pitjor de nosaltres, però tambe ajuda a cohesinoar a molta gent i a treure el millor de nosaltres. Això sembla incomprensible, pero es facil d'explicar. Ens (auto)destruim pels examens, pensem que el millor que es pot fer es deixar-ho i passar a fer qualsevol altre cosa abans de seguir amb el estem fent. Pero llavors apreix algú que et dona anims i et dona coratge per seguir endevant per acabar el que tenim entre mans, que potser cabara servint o potser no.
Aquesta es la meva manera de donar les gracies a aquella gent que m'ha recolzat durant aquesta setmana, que se que no he sigut facil.
S.
Audio:
Coratge - Obrint Pas

Twitter.

O el puto pajaro azul que me lleva de cabeza. Me gusta twitter, de hecho me encanta. Porque? Facil, porque puedes conocer a mucha gente que es como tu, o que es del mismo club de futbol que tu, o simplemente sigues a aquellas personas de tu clase que se hicieron twitter despues de que les diera el coñazo durante una hora explicandoles el funcionamiento.
M'havia plantejat deixar de tuitejar, pero no ho fare. Perq com em va dir algú un cop, es la meva compte, qui no em vulgui seguir, que no es talli.. no deixare de parlarli perque no em segueixi a tuiter. Tambe se que tuitejo coses molt xorres o innecessaries -- com fa el 99,9% de la gent que tuiteja -- i perque m'estic viciant molt a fer-ho.
Pero twitter tambè te coses bones ( o aixo crec), com la rapidesa d'organitzar un acople a un concert en 20 minuts, quan la cosa era bastant improbable i impensable. La capacitat amb la que vola la informacio es brutal.. i la capacitat per coneixer gent tambè.
Dissabte vaig anar al FNAC, a donar una volta, i em vaig adonar de que el FNAC es bastant mes interessant del que sembla... pero el que realment importa va ser amb la gent amb la que vaig anar... Crec que ha marcat un abans i un despres. Gracies, de veritat.
--
Estava en proces de escriure aquesta entrada... quan he vist al feisbuc una cosa bastant intrigant... ja se que diuen que compartir es viure.. pero calia que em passes a mi?? [Seguiremos informando]
S.
Àudio:
Sopa de CAbra - Si et quedes amb mi

Vull quatre barres! [Encara que siguin de Bar]

Al cap i a la fi, la classe no ha anat tan malament, tot i dir alguna burrada bastant gran ( i trobar a faltar les repliques que qui m'esperava), m'ha agradat. Pel fet de que m'han rebatit els arguments i hem pogut parlar ( tot i que la classe semblès un galliner) d'un tema interessant. I, sí, necesitava poder dir "la meva" a classe.
Som 30 persones a classe, i evidentment que hi ha diverses opinions entre nosaltres, pero que passaria si tots siguessim iguals?? Seria un muermo anar a classe. La "gracia" d'anar a classe es poder discutir el que et diu el professor amb els companys, sempre i quan no es falti el respecte, que despres passa el que passa ( Ho se per experiencia)...
--
Sembla ser que hi ha gent que s'ha sentit identificada ( i que no hauria d'haver-ho fet) en l'entrada d'ahir. Per començar, les meves entrades no van per ninguna persona en concret (bueno, algunes sí), i si algú s'ha sentit idenificat, ho sento. Seguire tuitejant, pero evitare tuitejar tantes parides.
S.
Àudio:
(Evidentment) : Encara que siguin de bar - Sau

Canvis.

Sempre estem canviant. I arriba un moment que canviees de amistats, de forma de ser i canvies la imatge que tenies de la gent. Crec que ahir va ser un dia de grans canvis. Canvis en el fet que crec que persones que porto veient 6 anys, 5 dies a la setmana i amb les que tenia una relació de companys de classe, a partir d'avui les puc considerar amigues meves. Canvis en el fet d'eliminar rutines de la meva vida i canviar-les per unes altres. Canvis perque aprenc coses noves.
Ahir era un d'aquells dies que creia que em passaria a casa, veient series i fent el friki per Internet, que al cap i a la fi no seria extrany en mi, pero vaig acabar en una triple terapia psicologica, sense demanar-la, pero que em (ens) va anar molt be. Ara se que hi ha gent que confia en mi, i que se que jo puc confiar en ella. Això s'agraeix, perque saben realment com soc, saben el que em va passar i saben com estic ara.Us ho agraeixo, molt.

S.
Àudio:
Abrí los ojos - Maldita Nerea

PD: Tinc moltisisisisisisisisisimes ganes d'anar el 22 de desembre al Sant Jordi a veure MN amb las #MalditasTuiteras xDD

Comerranas.

1/11/11.
Fa temps que no escric, ho se... ( la regularitat no es el meu punt fort). Les coses han anat canviant, petits detalls, que de mica en mica han fet que el meu mon hagi fet un petit gran canvi.
Per començar... Adivina qui no em parla... Si, has acertat, l'Andrea torna a no parlar-me. Quan se'li passi que m'avisi (i em torni els cançoners). Aquest cop no penso anar-li darrere, perseguint-la per que em parli.
Segon, m'encanta la meva nova foto de perfil del facebook, i tenir bon rotllo amb la gent que surt. Després de sis anys resultarà que acabarem sent amics (fora de classes, que si no, no sabria que fer sense els piques que no son piques pero que son). Simplement, gràcies per suportar-me dia a dia.
Tercer, cada dia arribo a casa amb ganes de tuitejar mes i mes... Puro vicio lo mio.
Ale, resum del mes fet, intentaré escriure amb mes periodicitat.
S.

PD: El àudio es una de les moltes que van sortir al autocar.

Àudio:
Pimpinela - Olvidame y pega la vuelta (Cantada a duet)
Bonus:
Comerranas - Seguridad Social

Nexes

Una avorrida tarda de Diumenge. Un obre el tuiter i de cop i volta, sense voler-ho et poses a parlar amb la judit (@jhpascual) sobre l'amistat i els nexes que t'uneixen a la gent. Crec que els nexes també segueixen la teoria dels cercles, contra mes al centre, mes fort es el nexe. Aquests últims dies m'he donat compte que els meus nexes s'han anat movent i gent que coneixia, pero amb la que no em parlava s'ha anat apropant, i al revés també. Estic molt unit (encara que a vegades intenti trencar el nexe) amb la parella happy (si,estimat bloc, tornen a estar junts). De vegades crec que els hi sobro quan estic amb ells, pero ells diuen que no, ja es veurà qui te raó. Després, el nexe mes especial el tinc amb una persona amb la que he travessat diverses etapes: de no parlar-nos a explicar-nos tots i ara sembla que la cosa va a bon port. I l'ultim nexe fort es amb A, es amb la que tinc el nexe mes extrany, perquè potser no ens parlem durant un mes, pero després ens posem a parlar con si res... També es l'unic nexe fort que tinc amb el que es pot parlar de música, passant de ECDL a Edith Piaf o bandes sonores clàssiques. En fi, així estic jo ara. Ah... Prometo escriure mes regularment! S. Àudio: (Molt friki, ho se) Hakuna Matata - The Lion King Don't stop believin' - Journey

Mala hostia

Mala hòstia. Crec que el futbol influeix en la manera que tinc de veure les coses. Hem perdut 3 a 1, fora, i portem sense guanyar fora de casa des del 23 de Gener... 295 Dies. Un dels pocs partits que no vaig veure a casa. Han passat tantes coses des de aquell dia... Discusions, reconciliacions, follons, perdons... I en part per culpa meva. Es MOLT dolent fer-te ilusions, des ferteles i que un dia se't tornin a refer, perquè tornin a ser mentida. En fi, ja diuen que l'home es l'unic animal capaç de caure dos cops en la mateixa pedra, així que... arribarà el dia que, com va dir algú, tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer (fora de casa).

Reentrée

Sep... torno a començar a publicar coses en aquest blog. Despres de passar un estiu una mica extrany, la cosa ja ha tornat ha estar be, pero amb matissos. Matissos, com ara les borderies que em van deixant pel facebook. Matissos com ara els insults (que suposadament van amb carinyo per part de la GG(E)). <pero tambe hi ha matissos bons. Van ser les festes d'Esplugues fa poc, i vaig parlar amb gent que coneixia o que simplement coneixia de vista. Sincerament va ser divertit! Pero simpplement va ser la diversió previa abans de entrar a la rutina i tot el que suposa.
Ahir vaig estar escribint a la llibreta, just quan creia que les coses anaven be, he tornat a veure que la realitat era un altre, pero be, es el que hi ha.
Per acabar, una frase que m'ha dit una persona de la classe i que te molta raó "Prefiero herir a alguien contandole la verdad que no mentirle".
S.
Àudio:
Camins - Sopa de Cabra.

Les 6 fases del dol.

Atenció: Se que no es necessari arribar a tal punt, però necesito escriure-ho amb aquesta comparació.

Quan una persona es mor, diuen que hi ha que passar per les 6 fases del dol. Potser exageri una mica, però despres de veure el que ha pasat avui, vaig a intentar aplicar-les, a veure com surt la cosa:

• Estat de shock: Al donar-me compte de que acabava de llençar la meva amisat amb l'Andrea, una de les persones a les que mes estimo, per culpa d'una sobrirana idiotessa que vam fer entre 3 (encara que m'hagi carregat jo el mort). Una sensació d'impotencia, de voler evitar-ho, de no deixar que fes el que ella creies m'havia envait. 
• Negació: Intentar negar el que havia passat, voler negar-ho tot, voler acusar a algú altre. voler marxar d'aquest mon...
• Rabia: La rabia de no haver reflexionat del que feiem, la rabia de deixar marxar (per sempre?) a dues persones de casa meva depres d'un dinar amb el que tenia molta ilusió, la rabia de no adonar-me'n de les indirectes
• Depressió: Crec que es on estic ara, no tinc ganes de res, ni de sortir, practicament d'escriure, no tinc ganes de llegir, ni d'escoltar musica.

Queden dues fases: la del pacte, suposo que haure de pactar amb mi mateix i finalment l'acceptació del simple fet de que dues persones marxen.

El fet de que estigui així tambe be motivat perque ha sigut en mig d'un dinar amb el que havia posat mes ilusió que el meu aniversari. Per acabar, nomès m'agradaria dir tres coses:

No es pot deixar d'estimar d'un dia per l'altre, crec haver donat el meu mea culpa i espero que la boira escampi aviat ( i que el panorama no hagi canviat molt).

Mea culpa.

Es una bona forma de demanar perdó, encara que no serveix de res. Crec que una chiquillada no pot acabar d'aquesta manera, i, tot i demanar perdó suposo que et perdo. I no, no et vull perdre. Pero en el cas que et perdi, i que no em tornis a parlar en la meva vida ( que motius tens de sobra i que suposo que ho faras, si mes no ens distanciarem) vull que sapigues que crec que algun dia arribaras a ser una persona amb nom dins del nom de la moda, i que algun dia et veure donant la teva opinió sobre roba en alguna passarela famosa. Tambe m'agradaria dir-te (puta, estic tornant a plorar) que trobaras algun home, que com tu li agradi la moda i que sapiga doblegar una samarreta i que tingui la roba ordenada per colors. Simplement, es impossible recordar totes les estones que em passat junts i suposo que el que ha passat avui, es per em doni compte un cop mes que acabaré forever alone, en part per culpa meva. Avui queda bastant demostrat, em carrego totes les meves amistats a la primera de canvi i acabo plorant com si fos un merdes. Sincerament, a vegades no se que cony pinto en aquesta vida... per cabar amargat i sol, potser valgui la pena anar acabant ja.

Enllaç.

Enllaç.

La forma mes fàcil de compartir direccions a la xarxa. Tothom els coneix i tothom es capaç de rebre i enviar-ne. El teu m'ha sorprès molt, per diversos motius: 
1) El video tot just l'han estrenat avui
2) Surten algunes de les ciutats de les que hem parlar aquesta tarda.
3) Es de Delafé y las Flores azules
4) Parla de cerveses.

Suposo que aquesta tarda no tenies intenció d'acabar menjant M&Ms i un gelat, pero crec que t'ha servit per veure que hi ha gent que no es tan egocèntrica i que no suporten veure't burxada. També crec que a vegades jo soc una mica pesat, i que potser no acabes d'entendre el que publico. I, evidentment, ets molt idiota creient que aniries a "The Brandery" amb aquella amiga nostra que sempre demostra la seva forma de ser.
Per cert, encara que t'ho hagi mig demanat, moltes gràcies pel teu regal de color blau. Crec que detalls com aquests fan que t'estimi una mica mes.
PD: Prepara't per rebre un enllaç que et moli i que sigui orginal (quan el trobi!)
S.

La Caputxeta dels cappuccinos.

Sincerament, feia temps que no reia tant com avui. Ho reconec, m'ha fet molta gracia que la
teva àvia et digues caputxeta quan ha entrat. Ja entenc que sigui un mote, pero es una mica ridícul! Per cert, t'haig d'agrair el teu cappuccino de ja fa algunes setmanes, serà impossible de superar dissabte. El vaig gaudir molt, i, tot i que em fas aixafar les carreres de F1, aquell vespre aig gaudir molt. I també crec que el que he fet avui, ha sigut una mica incorrecta, vist des de la ètica. Mai arribare a ser el llop ferotge que es menja a les caputxetes, pero el que si seré es un calamarsó (aka chipirón) amb un toc geek en el que podràs confiar i al que li podràs explicar les teves paranoies. Ho deus saber ja, però  com val mes val prevenir que curar, t'ho torno a dir: ets una borde que no pares de pensar en tu, en el teu curs de socorrisme i només m'expliques les teves paranoies del severo amb les fotos i amb el senyor O ! (Saps el que va aqui dins?)

Cafe amb llet.

Qui no ha près un cafè amb llet en la seva vida? Suposo que com la gran majoria me'n prenc molts, però mai soc capaç de preparar'me-ls com ho fa A. Els seus cafès no son res del altre món, però mai arribo a preparar-los com ho fa ella. Suposo que les situacions també ajuden una miqueta, ja sigui parlant a casa seva una freda tarda d'hivern o ja sigui un matí calorós d'estiu. Ella no ho sap, però jo soc incapaç de gaudir igual d'un cafè amb llet sense ella al voltant. Ja se sap, a vegades els petits detalls fan que estimis mès a les persones (encara que et fastidin tardes de futbol). I crec que seré incapaç el dissabte de fer-te un d'igual.

Subcercles.

Segons Google+ un cercle es "La manera més fàcil de compartir coses amb els companys de la universitat, d'altres amb els pares i gairebé res amb el cap". Em certa part te rao, jo crec que existeixen tres crecles: El mes gran de tots es el de Coneguts, que es aquella gent que coneixes minimament, o que potser veus cada dia, pero amb la que parles relativament poc. Desprès esta el cercle dels colegues, gent amb la que parles habitualment i amb les que pots confiar d'una manera relativa. I el tercer cercle, el mes petit de tots, es el dels amics, aquelles tres o quatre persones a qui demanes consell, a qui els hi expliques tots i amb les que parles cada dia. Pero dins del segon cercle es formen subgrups, amb la gent que s'acosta mes al cercle dels amics. Avui a la piscina m'he donat compte de que hi ha gent que son coneguts o colegues, però que el seu afany de voler saber-ho tot fan que intentin moure's dins dels seus cercles fins al nucli dels amics, cosa que, segons de qui vingui, fa que em posi de molt mala hostia. [Per cert, cantar mentalment es una bona forma de baixar els nervis / concentrar-se en alguna cosa / fer callar algú]. I si s'intenten moure es perque algun colega mes proper al nucli, potser ha explicat alguna cosa.

Una colega propera al nucli es la GG(E). Una persona, amb coneixements d'informatica basics, a la que es pot demanar consell relativament i que es bastant compradora amb la gent, encara que ha vegades es posa de mala hòstia (no li agafis l'ampolla d'aigua MAI!). La vaig conèixer quan vaig arribar a 1r de ESO, i al principi no em va caure gens be, pero amb el pas dels anys, la nostra relació ha canviat a millor. Mai arribarà al nucli, pero si el nucli falla algun cop o desapareix per complet, potser per desgràcia per ella, em suporti alguna estona mes. Per cert, suposo que va agrair la meva xerrada sobre Twitter a classe, igual que jo agraeixo els seus múltiples consells que em dona a classe.

Àudio:
Gossos - Mira'm bé
Obrint Pas - Trencar el silenci

Waterloo.

Segons la wikipedia, la batalla de waterloo "fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de i les forces angloprussianes comandades per que tingué lloc el 18 de juny de 1815 en una planura propera a Waterloo a la regió de Brabant (actual Bèlgica)." Evidentment te aró, pero jo el relaciono amb les cartes, uns gots que no es buiden durant una partida i , evidentment, amics al voltant. Va ser una gran nit, la del 9, "bebiendo, fumando y sin parar de reir" com diria Mecano. Al final no em vaig burxar com jo pensava, i crec que d'aquella nit en vaig sortir reforçat psicologicament. Va haver-hi moments de tot, de riure, de burxades, de estar be amb tots, de migdiscutir amb la Andrea, algun que altre comentar fora de to... Vam acabar molt cansats, pero van haver-hi "moments Estrella DAmm" aquella nit, com per exemple, el anar a la platja per la nit i fer una mica el kamikaze. De fet, encara acumulo son desde abans d'ahir, però el fet de passar una nit amb el chipirones va valer la pena!

Àudio:
El Último Ke Zierre – ¿A Donde Vas?
Bongo Botrako – Todos los días sale el sol
La Gossa Sorda – Camals Mullats
Celtas Cortos – La Senda Del Tiempo

Spotify.

Spotify: Servei de musica online que permet compartir llistes entre usuaris. Actualment restringeix les comptes gratuïtes a deu hores mensuals. Suposo que tothom (menys la Paula) ja el coneixieu, pero el que no coneixeu es la llista de reproducció que ha aconseguit que només em quedin tres hores de musica. Aquesta llista me'l esta fent la Natalia, amb cançons del seu estil (que es prepari quan jo li faci una). La llista mes el llibre que m'ha deixat fan alleujar molt les tardes estiuenques. La tarda d'ahir va ser bastant mogudeta! Primer vam anar a la Plana a demanar informació, després l pare de la Natalia (Román Style) em va demanar unes cosetes pel PC, després una (¿Ex?)amiga es va enfadar per arribar tard i després minitrobada improvitzada amb el Mallola team. Avui he trucat per demanar perdó i m'ha dit que si la trucada per parlar d'ahir que penjava, i ho ha fet... Alguna persona va dir que l'home es capaç de tropessar dos cops amb la mateixa pedra, i tenia molta raó. El dissabte a la #cubellesparty , a veure que tal van les coses i a veure si la senyora vol parlar amb mi. El àudio d'avui em serveix per relaxar-me i (crec que) per autocontrolarme. Algun dia t'haig de parlar dels meus amics assosiats a formes geomètriques i dels dits de la ma.

Àudio:
Pau - Els Pets

Estat civil: Solter

Si, aixo es el que posa al meu Facebook, i es el que soc. No entenc perquè voleu buscar una relació entre jo i la Natalia. Tant us costa entendre que només som amics? I no només aixo, sino que ja us penseu que quan quedem no es per fer el que realment diem que fem. Suposo que alguns ho feu per ignorància, altres per fer safareig i altres per buscar un reflex de la vostra situació. Estic fart de suportar els vostres comentaris i gestos cada cop que dic que quedo amb ella. Us heu plantejat que si quedo amb ella es perquè m'ho passo millor que amb vosaltres? Espero que algun dia canviï el meu estat civil, però espero no fer-ho amb una persona a la que potser puc ferir.
Àudio:
Porque no ser amigos - Hombres G

No se que decirte...

después del comentario que me has hecho. Tu ego esta un poco por las nubes, y quizas tu verano acabe a mitad de mes, cuando Natalia se vaya. Porque aunque tengas amigos, creo que no los sabes ver o te los escondes a ti misma. Pero tranquila, que en esa lista ya no es necesario que aparezca yo, que despues de la jugarreta de hoy, me has caido muy bajo. Quizas sí hayamos llegado 10 minutos tarde, pero tu eres la primera persona que a veces llega tarde, y nadie se ha quejado aquí. Y sí, tambien te estaba contando la verdad cuando te ha dicho que estabamos en su casa instalando programas, no era necesario pensar mal... Así que, entre ayer y hoy me has caido muy bajo, así que creo que me he perdido por tus mundos y no creo que la confianza vuelva entre nosotros.
La gente no estará comiendo de tu mano siempre que tu quieras. 

PD: He estat a punt de tallar-ho i enviar-li per privat, però com no (vol) tenir Internet, ho publicaré aquí!

Àudio:
Sopa De Cabra – Camins

Me voy y punto.

-          - Bueno, mejor te lo cuento luego por telefono.

-          -  No tia, cuentamelo ahora

-          - Cuentalo ahora, va…

-          - ¿Acaso la cosa va contigo?

He marxat. Estava bastant clar que la cosa no anava amb mí la cosa, però creia que hi havia bastanta confiança entre nosaltres tres com per que m’ho expliquès, però ja he vist que sobrava bastant. Evidenment no m’ho han dit directament, però alguns comentaris ho demostren., encara que he fet be, ja que crec que l’Andrea necessitava parlar amb alguna persona amb la que confies plenament, i en certa part això també m’ha fet marxar. He marxat, però he sortit perjudicat, ja que m’he quedat sense que la Natalia em donès el llibre de Jorge Bucay que em tenia que donar. A vegades penso que no poden haver-hi tres en un grup de dos, i en aquest cas el que sobra aquí sóc jo, però altres cops m’agrada estar amb elles, perque son persones que t’enten, pots parlar amb elles i fins i tot t’arriben a estimar una mica (però molt poc)

Ets un boques.

Mentre escolto la llista Spotify que em va passar/regalar/donar, estic escrivint. Es el que té la vida, potser un dia acabes escoltant una llista amb grups que desconeixia i acaba agradant-me, i al dia següent se't queda mal sabor de boca quan ens acomiadem, ja que ella pensa que jo l'he cagat, explicant coses a algú que no hauria de saber-les. No es per autodefensarme, perquè se que acabaràs desmuntant els arguments, però hi ha que tenir en compte que la veritat sempre s'acaba sabent. Però potser sí que he fet algun comentari a algú que a priori no ho hauria de saber, però tampoc cregui que com m'has dit vagi explicant tots els detalls de la teva vida a tothom com m'has dit, i tampoc es la meva intenció, perquè als amics no hi ha que putejar-los. Potser t'enfadis amb mi mentre creguis que he anat explicant tot a tothom (mentida, potser només he dit algun petit comentari), però que aquest matí em truquessis aquest mati perquè t'has burxat demostra que em tens afecte. Al cap i a la fi, crec que una petita part de raó tens, i crec, cada cop bastant més que sí, soc un boques.
PD: El títol de la cançó ja ho diu tot. Merci.

Àudio:
Dover – Love Is A Bitch

Sobras.

De vegades ho penso. Ja se que això que escriuré ara potser ho pensa algú, però no m'ho ha dit, així que millor m'ho dic jo mateix.
Que passa quan un està amb els seus amics i perd el fil de la conversa? Doncs que potser sobra aquella persona en aquell lloc i en aquell instant. Crec que tinc amics i amigues que només em truquen, em parlen o em diuen de quedar quan uns altres plans que tenien pensat al final els anulen, i llavors es quan em truquen. I un cop estas amb ells, et fan creure que tenen confiança amb tu, que els problemes tenen fàcil solució i coses per l'estil, que pots quedar amb ells i coses per l'estil. Un s'ho creu i truca, pero amb la sorpresa de que ningú contesta el telèfon -- crec que veure una pantalleta que posa "Sergi (Organgutan) Llamando" els hi deu espantar, o bé deuen pensar que el pesat ja està tornant a molestar--, sense donar-me cap oportunitat, ni saber de que va la trucada. Al cap i a la fi, era per donar-li les entrades per "The Brandery" (Misterio resuelto GG(E)), i escoltar com a resposta un "gràcies i, la teva entrada es per anar sol? Perquè amb mi no véns" doncs potser m'ofèn una mica, no pel fet d'anar-hi o no (el meu interès es pràcticament nul), sino pel fet de quedar be. I, tot i sabent que no es el primer cop que faig un favor a algú -- ja sigui aquest, ja sigui arreglar qualsevol parida de un ordinador-- que només rebrà un trist gràcies tot i demanar algun favor tipus acompanyem a mirar Pcs o algun similar em fa rabia, pero tot i així (ja vaig dir-te que soc bastant idiota) li acabarè donant les entrades, i farè un avió de paper amb el meu localitzador.

Àudio:
Amaral - Marta, Sebas, Guille y los demás

Autocontrol

Una persona del meu cercle de coneguts. Al setembre va tenir l'habilitat de xerrar amb mi a altes hores de la nit, amb aquelles abraçades de comiat. Aquestes converses van desaparèixer físicament, però en el meu record mai van morir, i van aixecar un sentiment de nostàlgia, ajudat pel fet de veure a aquella persona, en dies comptats i parlant de temes bastant superficials. Al Maig la truita va tornar a girar. Vam començar a parlar, a fumar i a beure plegats, mentres anavem de camí a alguna de les assemblees o a alguna manifestació.
Realment, era bastant extrany el que passava, i més, quan vaig començar a pensar coses que no eren. Ella sempre em deia que penses en l'autocontrol, i de fet encara m'ho diu, pero hi ha vegades que es realment complicat pensar-hi. De fet, alguna persona del quart cercle (ja t'ho explicaré això) ja m'havia dit que vigilès amb el que feia i que anés amb compte, però no li vaig fer cas, malament com sempre.
S.

Àudio: Cesk Freixes - Una vida, una historia 

Deja ya el puto móvil y callate, que eres un pesado.

3/7/2011
Aquesta frase l'acabo d'escoltar de fons -- per part de la persona que no vol que digui el seu nom i que deixarà de llegir el bloc -- i crec que es la frase que deu pensar qualsevol persona que hem conegui mínimament bé. Sempre estic parlant, sobre persones ajenes a mí, cosa que crec que no hauria de fer, perquè ara penso que -- potser sona a tòpic -- jo no sóc ningú per anar criticant així com així a la gent. El mòbil crec que no es que tingui una gran addició, però en moments de màxim avorriment o quan necessito saber alguna cosa, doncs l'ultilitzo bastant. I crec que sí, que soc un pesat en casi tots els àmbits que busquis i que jo tingui un mínim coneixement. Això d'escriure mentre es plora com una magdalena es bastant complicat...
Sincerament, no entenc com hi ha gent que es capaç de suportar-me en el meu dia a dia, i més després de cagar-la bastant amb segons qui. També es cert que les meves trucades sobraven i hagués sigut mes madur(?) marxar a casa directament, pero tenia la necessitat de parlar-hi. Crec que això no té ni caps ni peus, pero necesitava que algú suportés la meva reflexió en calent.

La cortarrollos.

2/7/2011
Quatre de la matinada, no esperava que acabarem pels carrers d'Esplugues parlant.... fins que va fer la aparició estelar. I com no saps qui es, te la presento: es diu Paula, te setze disset anys, i te la gran habilitat de aparèixer en els llocs solitaris en els que nomes hi ha dues persones parlant. No contenta amb això, en comptes de passar dissimuladament i mes tard preguntar, interromp a la escena i comença a preguntar coses bastant banals.
Crec que ja ho hauràs deduït, però si no ho has fet, sí, ahir em va tallar el rotllo d'una manera bastant important -- només estàvem parlant, però de coses de les que normalment no parla la gent -- . I per molt que mes tard busquis intentar solucionar la situació ja anaves massa tard, i a veure si el proper cop que vegis la situació, agafes i saludes de passada, com fa la GG(E), sincerament, crec que hauries d'aprendre una mica d'elles. I espera't, jo nomes espero que t'agradin els plats freds, perquè la "venganza es un plato que sirve frio", i no crec que ho olvidi.

S.

Idiota v2 (o cronica d'un geek a les rebaixes)

Ja pintava a que hi havia gat amagat en aquella trucada, m'ha portat de rebaixes (superdivertit vamos). 

12:07 Ara al Blanco (venim del Bherska o com s'escrigui), porta 15 minuts passejant com si res, mirant roba bastant hortera i de colors extranys. I a sobre al eroski, on no hi ha una trista botiga de electronica i el wifi esta capat 

12:22 Al Blanco (la cosa va per llarg), ara mirant sabates (horrosses) i complements (encara pitjors). Tan costa obrir el WiFi dels TPVs pel public?

12:35 It's pull time! Aqui va mes rapida agafant coses! Pero les bosses començen a pesar una mica. Cada cop m'ho passo millor [ironic mode ON] mirant roba... i evidentment aqui tampoc hi ha wifi, pero al splau! si (i la rcde estil, i un mediamarkt, mirare les cafeteres i tot! Perque les botigues semblen congeladors? 

12:53 A la Sfera i en teoria hi ha wifi i fa molt fred!

 

Fins aqui, esta escrit tot en temps real degut al meu avorriment. Despres de sortir del Sfera, hem anat a menjar alguna cosa al McDonalds, i despres hem anat cap al splau!. No se perque, pero al splau no me agobiat tant com al eroski, per sort, i hem parlat una mica sobre aquesta setmana. Despres de repassar tot el splau! amunt i avall, al final hem marxat cap a casa, i m'ha dit (encara que no la he escoltat molt) quina roba es possaria aquesta nit per anar a les festes del barri i al concert en el que toquen alguns de classe, encara que em sembla que aquí no hi anirà, i acabarè anant amb la Natalia. Espero que el concert acabi rapid i tringuen temps a baixar a les festes chipiriflauticas del barri, a trobar-me amb tot deu fent el panoli.

GG(E), -- desprès de enrecordar-me de tu mentre mirava roba -- no, de moment encara no esta feta la teva entrada personalitzada (prepara't quan l'escrigui) i a certa persona que no vol que el seu nom al bloc -- a partir d'ara seras la lectora indiscreta --, ja t'he dit que us estimo a les dues PER IGUAL!, encara que ho vulguis negar... sinó avui no haguessis acabat tan carregada.

Persones que porten una setmana sense parlar-te i que...

quan et truquen per quedar demà amb elles els hi dius que sí. Efectivament, soc molt idiota. Idiota per portar una setmana de burxada en burxada per tot allò que va passar el dia del cine. Idiota per intentar parlar amb ella fos com fos. Idiota per enviar 45000 mails demanant perdó. Idiota per acceptar de quedar amb ella a la minima, sense posar-hi cap problema. Idiota per rebre una trucada, agafar-la i escoltar a la meva veïna de fons. Idiota per fer cas a la Esther (algún dia li dedicare una entrada) amb els seus consells de correció, idiota per saber que demà m'espera un dia bastant llarg, amb bastantes coses a fer i amb plans i idees que es sobreposen, quedant malament amb uns o amb altres. Idiota per estar escoltant aquesta canço (ja aviso, els meus gustos musicals son bastant extranys i diversos: http://www.youtube.com/watch?v=iz2nuGsSF1c .
S.

PD: Mai diguis mai, i menys si fa 5 minuts que ho has publicat al facebook.

La noia del iPod amb la funda trencada.

30/6/2011 (2).
Tot just acabo d'arribar de veure-la i, abans de que ella arribi, això ja estarà publicat. La "rebelde sin causa" com la defineixo amb un altre post, sempre porta un gadget a sobre, el seu iPod nano 5G amb altaveu. M'agradaria centrar-me amb el seu iPod i les seves cançons, no molt comercials tot i que bastant bones, i tots els moments i estones que he passat amb elles. Han trencat silencis incomodes, han allargat 1:30 fins bastant mes, ens han animat a un dels dos quan estàvem de bajón, ens han fet treure el nostre cantó mes cannibal i mes sàdic, no m'han deixat veure curses interminables de Formula 1, ens han ajudat a fer plantilles per a samarretes... En fi, que hem passat molts moments junts. Perquè una entrada al seu iPod? Doncs perquè ella pot semblar molt alternativa i molt anticonsumista, peró tè un iPod, com la resta dels mortals. Demà es el seu aniversari, però vist el dia estressant que m'espera, he decidit donar-li els regals avui, no fos cas que demà no pugues. Tots els regals (menys un) tenien significat. Li he regalat un marc de fusta, perquè pugui posar la seva millor foto feta amb la seva reflex analògica, el llibre, perquè pugui entendre millor el moviment dels indignats, i perquè recordi que aquells dies de 2011 la nostra amistat va fer un gir molt important, el pot de Happy Pils, perquè es mengi una cada cop que s'estressi i perque no tingui intencions de fer segons quines coses a segons quins llocs (això no te la interpretació que les vostres ments perverses els hi esta donant), i la tira de xocolatines, doncs per pur vici, i perque fos un regal sense cap tipus de significat.

Mentre estava escrivint aquesta entrada, m'han postejat al mur del facebook que m'enganxaré a la serie de Gossip Girl i que el bloc està ple de faltes, s'intentarà arreglar, us ho prometo!

30/6/2011

És una de les pitjors noticies que em podien donar per començar el cap de setmana. Sí, la meva veïna convida a dormir a les seves amigues chipiriflautiques, amb el conseqüent escàndol que organitzaran. Apart d'aixó, hi ha alguna persona de classe que associa el meu bloc amb un Gossip Girl, no crec que tingui cap tipus de relació, però farem cas i li donarem una oportunitat a la serie. Aquest matí he començat bastant amb serio amb el TR, fent les enquestes, preparant entrevistes i fent els prmers punts, i per la tarda he anat d'excursió a la Illa, a fer unes compres (misterio misterioso!) que espero que li agradin (si li ve de gust quedar amb mi perque li doni...). Desprès t'explicare com ha anat la (no?) quedada amb ella!
S.

29/6/2011 (2)

Ja se que acabo de escriure una entrada, pero ara t'explicare com ha anat la conversa amb la Andrea. Sí, s'avorria i molt, i després de parlar d'un tema que li interessava, m'ha titllat de persona infantil i inmadura. Sè que em vaig passar molt i que no vaig controlar la meva força quan la vaig empènyer, pero ja li vaig demanar disculpes per tots els mitjans possibles. El que no entenc es si va ser aquell acte aïllat o allò va ser "la gota que colmó el vaso". Vull pensar que no, perquè crec que sempre la he tractada be i, llevat dels nostres piques per xorrades varies, crec que la nostra relació era bastant normal. Ara estic escrivint aixo en calent, mes que res que em fa molta rabia el que m'esta fent aquests dies, pero no per aixo suposo que la nostra amistat s'haura acabat.

Després de desfogar-me parlant sobre el que ha passat, només et dic que li vagis dient adeu a aquest disseny tan horrorós, i que dema estrenes roba nova.
S.

29/6/2011

Ahir et vaig prometre una biografia mes gran de la meva vida, i aqui la tens.
 Em dic Sergi, tinc disset anys, visc a prop de Barcelona, i soc un perico i un gran aficionat a la informatica i als videojocs (alguna cosa semblant al que es coneix com a geek). Estic estudiant batxillerat, i encara que estic de vacances tinc molta cosa a fer (no saps el que arriba a suposar i a estressar el TR), pero tambe tinc temps per descansar i anar a la platja i sortir per les nits. Avui he anat amb alguns companys de clase a la platja i a fer una mica l'idiota per Sants. I no, aquests no son els meus amics, sino que son uns bons colegues de classe. De amics nomès en tinc tres: la Natalia, l'Arnau i l'Andrea (encara que l'Andrea no ho sembla ultimament). Te'ls intentar definir en una paraula o frase diferent a cadascú, encara que tots tres son especials per a mi!. Andrea: Cosmopolita oberta a descobrir totes les tendencies Natalia: "rebelde sin Causa", i l'Arnau : la persona que apareix en els moments importants. Realment aquests tres son amics, perque son persones amb les que es pot confiar plenament i que sempre t'escoltaran! Els demes son col·legues o coneguts simplement.
Aquest vespre he quedat amb la Natalia i hem estat xerrant una mica... sobre temes una mica banals, pero suposo que ella necesitaba sortir... I ara m'esta parlant la Andrea, nose si voldrà arreglar les coses o simplement s'avorreix una mica.

28/6/2011.

Es la primera entrada, no em coneixes, així que et contestare les pregntes bàsiques:
Què?
Ets un bloc que serà utilitzat com a espai de reflexió de la meva vida diària. Intentaré explicarte tot el que passa al meu mon, et parlaré sobre mi, els meus amics, el meu entorn, les meves paranoies...
Qui?
Un noi de disset anys que viu a una ciutat propera a Barcelona. Soc un noi una mca tímid, mOlt aficionat a les noves tecnològies, perico, i que te uns amics que el suporten dia si dia també. Et parlaré d'ells mes endavant.
Per què?
Doncs perquè la idea feia dies que em voltava el cap, i així aconsegueixo deixar de martiritzar a la Natalia amb els meus p*tos mails.

Per cert, em dic Sergi.

Dema et faré un resum del que ha sigut la meva vida i et parlaré dels meus amics, amics!